Butlletí electrònic de l'ANC

Sobirania i Justícia aporta una nova reflexió, tècnica i acadèmica, sobre quins hauran de ser els gran eixos que caldrà tenir en compte el dia “D +1”, l’endemà de la independència, quan s’hagi de negociar amb Espanya els acords de separació.

Crònica a Les Corts: com fer la independència?

2012-02-10T19:05:00.012+01:00

ANC-Les Corts organitza un debat sobre COM fer la independència.

CRÒNICA. LAIA MASRAMON

El divendres 13 de Gener del 2011, a L'Espiga de les Corts, LcxI va organitzar un debat polític sobre el tema "Independència, com?" amb en Miquel Strubell com a moderador (catedràtic en Sociolingüística a la UOC). Els participants van ser: Carles Agustí, Secretari d'Organització de la Federació de Barcelona Ciutat de Convergència i Unió; Oriol Amorós, Vicesecretari General de Comunicació i Estrategia i diputat al parlament de Catalunya d'Esquerra Republicana de Catalunya; Núria Cadenes, Secretària de Formació i Atenció a la Militància de l'Executiva Nacional de Solidaritat Catalana per l'Independència; Xavier Angelergues que forma part del Secretariat Nacional de les CUP; i Ignasi Planas Portaveu de Reagrupament i Secretari de la Junta Nacional.

Els participants van anar desgranant la posició dels seus respectius partits en relació a cadascun dels aspectes que se'ls va proposar en relació amb la ruta que cal seguir per assolir la independència del país.

La sala estava a vessar de públic, el qual es va mostrar molt actiu i molt compromès en el col·loqui que va seguir a la intervenció dels oradors.

CIU va explicar que 1) Hem de tenir en compte l’evolució democràtica d’Espanya, que és diferent de, per exemple, la Gran Bretanya; 2) Necessitem suport internacional, i això cal treballar-ho; 3) L’estat actual de l’opinió pública: ara som al 50% favorable, i ho hem d’assegurar perquè no ens podem permetre fallar com sí que s’ho permet el Quebec. I va alertar que sí es declara la independència demà la podriem perdre demà passat. Que desitja assolir la independència econòmica com a primer pas, i que cal treballar per convèncer el 50% de població que dubta o està en contra la independència.

ERC va ressaltar que tant l'esquerra com la dreta havien provat de trobar complicitats de classe a espanya sense èxit, concloent que cal descartar aquesta via i reclamar la llibertat sense vacil·lar. / L’economia és determinant en quan a necessitat: Ens volen ofegar com a país perquè així saben que ens assimilen. /Els catalans estem tan madurs com qualsevol altre poble. Hi ha països com Estònia, Lituània, Dinamarca... que han estat molt més febles que nosaltres. Tenim un factor econòmic que és un incentiu però també serveix per atemorir la població. Si la gent ens seguirà: som-hi. Però si estem de picabaralla ningú ens seguirà. La política unida és un element fonamental.

SI va explicar els seus passos i va deixar anar frases en la línia de "No és possible un divorci amistós per aquesta tendència de passejar les cabres i els tancs que té Espanya. La pregunta no és si ens deixaran sinó som nosaltres. La independència no passarà perquè si. L’hem de fer. No podem deixar passar aquesta oportunitat. Als polítics ens heu de vigilar." També va explicar metafòricament la suposada por de molts a la independència, com si tinguéssin por de no poder respirar al fer submarinisme.

La CUP va dir coses de l'estil de: La gent que ens roba està a Madrid i per damunt la Diagonal; amb comptes corrents a Linchenstein i Sicavs, no pateixen espoli fiscal, el patim les classes populars. Volem un estat independent de Madrid i de París però també de Pedralbes. Dir que la independència s’assolirà des del Parlament de Catalunya és una il·lusió. Avui en dia no podem creure en els partits polítics. No seran els partits qui ho faran. Hem d'organitzar-nos en assemblees i crear contrapoder popular. Amb les elits catalanes tampoc tindrem un divorci amistós, també els hi va el “xiringuito”. La nostra proposta és que ens rearmem des del poble. No només aquí, allà (a Espanya) també.

RI van fer frases semblants a: La nostra legitimitat ens ve del nostre tarannà pacífic i democràtic. Però també necessitem una majoria parlamentària de partits que prèviament hagin posat la independència al primer punt del seu programa electoral. I els partits no hem de posar cap condició prèvia. Quan siguem independents ja debatrem com volem la societat. El que els hi hem de posar al cap d’una vegada (a Espanya) és que no els hi hem de demanar permís. Fem les coses democràticament, sense violència. Aquells d’aquí que intenten defensar Espanya que sàpiguen que allà ningú defensa els seus interessos. Això us passa perquè sou catalans. El factor econòmic pot servir per veure que Catalunya és maltractada per ser Catalunya i no per ser d’esquerres o de dretes.

Les 13 intervencions del públic van ser molt enriquidores. Alguns exemples:

En al·lusió al representant del CUP diu que hi ha tres maneres de NO assolir la independència: 1) proclamar-la demà; 2) posar discòrdia entre els membres de la taula i 3) blasmar les persones “del damunt de la Diagonal”. Defensa els polítics que no eren independentistes i s’hi han tornat i que cal promoure l’evolució de l’opinió pública envers la independència.

És vergonyós que les notícies d’un club esportiu que té com a aficionats un 10% de la població, apareix constantment a tots els mitjans de comunicació, mentre que de la independència, de la qual és partidària el 50% de la població, ningú no en parla.

A Escòcia, tots els independentistes estan agrupats en un sol partit. En canvi, els partits representats en aquesta taula, tot i que tots ells es declaren partidaris de la independència, demostren constants discrepàncies. Això no és bo per a assolir l’objectiu.

Els moviments socials han posat els partits entre la democràcia i la paret. Ara, els partits han de decidir si serveixen a la Corona o serveixen a la seva Nació. I han de saber que l’única manera de servir la Nació és anar plegats. (Adreçant-se al públic.) Poseu els partits contra la paret perquè si no, la independència l’haurem de fer nosaltres.

El partit al govern no s’ha d’escudar en el fet que la proclamació de la independència no era al programa electoral. Tampoc no hi eren les retallades, i prou que les fan. La independència faria innecessàries les retallades. I no intenteu tornar a salvar Espanya. Si ara s’obtingués un cert pacte fiscal, què passaria? Tornaríem a renunciar a la independència?

a) D’acord que la independència s’ha d’assolir de manera pacífica, però no podem ignorar que el propi procés comporta una gran violència. b) Ens calen padrins a Europa, perquè Espanya té dret a negar-nos-la. Necessitem el mateix que Kosova va obtenir dels EUA.

Tots els partits van estar d'acord en algunes qüestions (l'economia és clau, els partits no son suficients, tot i que en general també es deia que són necessaris) tot marcant els seus estils i explicant els objectius propis. En conjunt van ser unes hores ben informatives, i que també van servir a un public assenyat i respectuós per mostrar les seves exigències i els seus somnis.

LCxI planeja fer més actes de format similar en els mesos a venir. Podreu trobar-ne tota la informació properament al Facebook i Twitter.

Xocolata desfeta: Recepta per a la Independència

2012-02-08T18:24:00.008+01:00

Omaira Beltrán

- Xocolata negra en pols de comerç just, per garantir que no s'hagi explotat a ningú i que provingui d'una plantació petita. I si pot ser, de cultiu ecològic, ja que per a la independència ens calen totes les persones amants de la justícia i del sentit comú. La xocolata desfeta és molt catalana, però es fonamenta en el cacau, que va venir

d'Amèrica, és a dir, de fora, com tanta gent que arriba a Catalunya d'altres indrets del món a la recerca d'un lloc millor. Aquesta 'xocolata' immigrant porta les propietats de totes aquestes cultures, tan curatives, alimentàries i fortificants per a l'envellida però resistent nació catalana.

- Llet catalana, produïda per aquestes vaques brunes precioses que plauen tranquil·les a les muntanyes, però que, en mirar-les, semblen més sàvies que molts humans. La llet sempre ha estat un símbol místic de saviesa. La saviesa catalana prové de la gent de la nostra terra, del nostre camp, de les nostres viles i masies. El poble català és savi, tranquil i productiu, com aquestes vaques tan admirables.

- Sucre, de canya bru. De canya perquè és el que necessitem donar, molta canya per aconseguir un estat propi. I bru perquè és més bo que no pas d'altres que es fan passar per més refinats i perquè és allò dolç que lliga la xocolata immigrant amb la llet catalana i li aporta aquest gust tan inevitablement atractiu.

- Espècies al gust:

Clau: Augmenta la calor interna de l'organisme, en aquest cas la nació. En època de fred, crisi, espoli i retallades, una mica clau ens refà i ens dona energia.

Canyella: Suavitza el sabor amarg. Perquè portem segles caminant i sovint caiem en el desànim. Una mica de canyella ens ajudarà pel viatge.

Picant: A l'estil Asteca. Per a aquells que s'atreveixin amb els sabors nous. En temps de crisis cal innovar, obrir-se a nous mercats, a noves experiències. Europa ens espera i vol tastar el nostre nou sabor.

Preparació:

En un recipient net i esteril·litzat, on no hi hagi restes de cap partit polític, barrejar el cacau immigrant i les espècies energètiques, excepte el clau. En una olla, preferiblement de 'tefló', per a que no quedi ningú enganxat, cal vesar-hi la nutritiva llet catalana i el clau vitalitzant. Quan la llet estigui tèbia dissoldre el cacau i regirar amb una cullera de pal suaument per tal que la barreja sigui harmoniosa. Cal bastir una xocolata espesa entre els

catalans de sempre i els catalans nouvinguts. Només així tindrà la consistència adient.

Mesclar al compàs d'un molinet que no faci discriminacions i tenir en compte que, tots aquells que desitgen la independència, es troben dintre de la mateixa olla. Es important que, en aquest punt, els personalismes egoïstes i els partidismes interessats, que sovint tant de mal han fet a la nostra terra i que han malaguanyat el treball fet

durant tants anys, es fonguin convenientment.

Quan ja bulli, deixar reposar i servir. Perquè després de la rauxa ha de venir el seny i construir un estat nou i potent és una tasca molt responsable que millorarà la nostra vida i la dels nostres fills. I finalment, servir la deliciosa xocolata independentista, que es pot acompanyar de melindros, que sempre són més digestius que no pas els 'xurros'. I llestos. A qui no li agradi, que no en mengi. Que cada vegada són menys.

Els mesos previs a la independència, és aconsellable proveir-se d'aquesta beguda energètica. La xocolata independentista estimula la seratonina, necessària per enfortir el nostre sistema immunològic davant les crisis pandèmiques. Que no ens passi com als reis Catòlics, que quan l'almirall Colom, en el seu quart viatge, els va oferir tastar aquest tresor gastronòmic, no el varen saber apreciar.

A més, recordeu que la xocolata té fibra, un element que necessitem per aguantar aquest govern pedregós que no s'atreveix a declarar la sobirania. També és ric en minerals, proteïnes i vitamines, com les que necessitem per treballar i convèncer a la resta de conciutadans dels avantatges de la llibertat. Una bona tassa de xocolata

independentista tot ho pot aconseguir si fem que la recepta sigui ben atractiva i llaminera. Fonem-nos per fer possible una deliciosa xocolata lliure!

El Racó de l'optimista

2012-02-08T18:05:00.003+01:00

Roger Lloret Vila. Secretari de Les Corts per la Independència

Si les consultes van servir per conèixer-se i treballar plegats persones de procedència diversa, algunes provinents de partits polítics, altres d’entitats, moltes de casa seva, essent aquesta la primera experiència activa en política, l’ANC està servint per consolidar aquesta xarxa, per fer-la créixer en nombre de persones actives i poder aglutinar sensibilitats diverses entorn de l’objectiu de país més important de tots: la independència política de la nació catalana.

Perquè per arribar a aquest objectiu, no hi ha un sol camí, sinó que és necessària la confluència de molts camins i la unió de diverses percepcions: hom diu que encara no som majoria per aconseguir-la, hi ha qui la veu a tocar, d’altres no la volen a qualsevol preu, hi ha qui creu que cal més valentia política, d’altres diuen que encara hi ha por i, fins i tot, hi ha qui ho veu gairebé impossible.

És per aquest motiu que cal una estructura forta arreu del país per fer de nexe, per establir lligams entre persones, una xarxa que forci aquesta comunicació entre tots i que malgrat les diferències ens ajudi a caminar tots junts còmplicement. Si bé és cert que a hores d’ara l’ANC està en constitució i encara no té capacitat de mobilitzar milions de persones, també és cert que no para de créixer arreu de comarques i municipis i que allà on està implantada aconsegueix que treballem tots junts, s’estableixin vincles entre persones per damunt de partits o sensibilitats ideològiques i ens afermi a tots sense claudicar, cap a la nostra plena sobirania nacional.

Butlletí 4 - Assemblea Nacional Catalana - Moviment per la Independència

2012-01-04T19:19:00.018+01:00

Els Mags d'Orient no eren reis

2012-01-04T19:15:00.012+01:00

CLAR i CATALÀ

Els Mags d’Orientno eren Reis

Noportaven corona portaven barretina

Erenastròlegs que sabien matemàtiques i geometria astral, tenien unaconcepció científica de l’Univers. La seva història podria seruna llegenda mitològica que s’ha de interpretar amb sentital·legòric i no amb sentit literal.

Elllenguatge popular parla del Diade Reisper a referir-se al dia 6 de Gener, a tots els pobles de Catalunya ialtres llocs del món on es celebra desfilen les Cavalcadesde Reisi els infants son obsequiats amb regals. Tots els infants es coneixenels noms dels anomenats reisque són Melcior, Gaspar i Baltasar. Un blanc, un ros i un negre.

Enel Nou Testament, només l'Evangeli de Sant Mateu cita als tres Mags,i diu el següent: QuanJesús va néixer a Betlem de Judea en dies del rei Herodes, vanvenir de l'orient a Jerusalem uns mags dient: On està el rei delsjueus, que ha nascut? Perquè la seva estrella hem vist a l'orient ivenim a adorar-lo. Escoltant això, el rei Herodes es va torbar, itota Jerusalem amb ell. I convocats tots els principals sacerdots, iels escribes del poble, els va preguntar on havia de néixer elCrist. [...] Llavors Herodes, cridant en secret als mags, va indagard'ells diligentment el temps de l'aparició de l'estrella; ienviant-los a Betlem [...]

Ala Bíblia es diu que eren savisno es diu pas que fossin reis.En els pessebres, que són les escenificacions genuïnament catalanesde les celebracions de les festes de Nadal, originàriament, s'hiposaven els tres mags; no s'hi posaven els tres reis. Com és que araes posen tres reis? Quan es va produir el canvi? En quin momenthistòric? Tot sovint s’esborren els símbols, es desvirtuen otergiversen i es confon al poble tancant-lo dins la closca d’unamentalitat enganyosa i falsaria buidada de sentit. I per a retrobarel sentit cal retornar als orígens. Orígens no vol dir passat; enllengua hebrea orvol dir llum, es a dir, retrobar el sentit original de les manifestacionsculturals. El vernaclisme o l’origenisme, inclou tres aspectes: elmaterial que determina la voluntat, el sentimental que determinal’emotivitat i l’idea que determina la mentalitat. La mentalitates posa de manifest per mitjà dels símbols. Pera controlar i sotmetre un poble simplement s’ha de desvirtuar elseu simbolisme origenista. El cas d’haver convertit els mags enreis, n’és un exemple. La independència d’una nació vernaclapassa per la recuperació dels seus símbols origenistes.La nació catalana, tot i que està en el camí regeneracionaldefer-ho, té molt per fer. És més, ésben trist que avui hi hagi d’haver catalans, que després de tantsanys de infortunis i adversitats sofertes per la nació catalana, nosàpiguen reconèixer, ni el sentit ni el valor de la simbologia que,com un mirall cultural, posa de manifest la identificacióveritablement i origeneísticament pròpia de l’esperit nacionalcatalà, i per tant, de Catalunya, i per tant, dels catalans.Hem despertat després d’una llarga nit i ens trobem en temps derecuperació. Ens hem de vestir adequadament.

En elNou testament de la Bíblia,sant Mateu 2,1-12trobem:Ells, havent escoltat el rei, es van anar; [...] I a l'entrar en lacasa, van veure el nen amb la seva mare Maria, i postrant-se el vanadorar; i obrint els seus tresors, li van oferir presents: or, encensi mirra. Però sent avisats per revelació en somni que no tornessina Herodes, van tornar a la seva terra per un altre camí. Si sant Mateu ens diu que eren mags,qui i perquè ens fan creure que eren reis?Portaven una gorra frígia, una gorra que a Catalunya en diembarretina.No portaven corona. Qui ens fa creure que portaven corona,probablement alguns monàrquics; no crec pas que fossin elsrepublicans. Si bé, no obstant, hi podem trobar també una qüestióteològica relacionada amb el concepte de Déu o la Divinitat.

Siportaven gorra frígia o una mena de barretina com la catalana, qui iperquè ens volen fer creure que portaven corona? Es pot veure unarepresentació dels “mags” amb aquesta gorra frígia queanomenem “barretina catalana” en un mural fet per voluntat de Teodoric l’any 505 per al culte arrià de la seva gent,a la basílica de Sant Apol·linar el Nou a la ciutat deRàvena a la regió històrica de la Romanya,

actualmentsota denominació política d’Itàlia.

Posteriormental final del segle VI, donat que els arrians van ser consideratscristians herètics, la basílica va ser consagrada al cultecatòlic i dedicada a Sant Martí de Tous. Trobem una imatgedels Mags amb gorra frígia i per primera vegada a l'escena de l’artbizantí es troba l’Evangeli, no en ordre cronològic, sinócom apareixen a les lectures per Pasqua de l'església a Ràvenasegons les idees del culte arrià.

Elscristiansarrians,eren els arrians, els cristians albigesos o els càtars del segleXII. De fet, als càtars o cristians albigesos se’ls titllavad’arrians.I, volien constituir una nació o confederació de nacions al voltantdels Pirineus, entre aquestes Occitània, Aragó, Catalunya iEuskadi. Tenien una determinada concepció del cristianisme; el seuconcepte de Déu era astrològicbasat en el Pare Celestial del Nou Testament i rebutjaven el conceptede Jahvé de l’Antic Testament, perquè consideraven que “Jahvéno és el mateix que el Pare Celestial” – Seguien només el NouTestament i en concret i de manera especial les ensenyancesevangèliques de Sant Joan i l’Apocalipsique vol dir Revelació.Els quatre genets de l’apocalipsi, per a ells no erenrepresentacions de la mort sinó que, els genetseren derivacions del grec gènesique vol dir orígen;tot el contrari de què ens han fet creure.

Darrerala barretina, o gorra frígia hi ha una concepció cultural quecomporta una interpretació astrològica, que un determinatcristianisme identificava amb el pare Celestial: tres mags, ambsentit al·legòric, tres estels de la constel·lació d’Orió quees posen en línia amb el Sol el dia del solstici d’hivern. LaBíblia és un recull de relats simbòlics carregats de coneixemental·legòric, es a dir, que no s’ha de llegir de forma literal. Calretornar als orígens i recuperar el sentit o contingut que ens haestat buidat.

QuanCatalunya començarà a recuperar els pessebres catalans amb criterioriginal, quan tornarà a posar els tresmags amb barretinaals pessebres catalans. I, quan començarà a reivindicar que el malanomenat Diade Reisen alguns llocs encara en diuen Diadel Reis Mags,es comenci a dir Diadels Mags,els savis? Serà llavors quan haurem enfilat el camí de recuperacióde la nostra mentalitat, dels nostres símbols. A que esperem? jaque, tal com ens van les coses de malament, ambels nostres opositors, adversaris de la saviesa,prouta falta ens fa.

JordiSalat Orteu

josalort@hotmail.com

Presentació del Full de Ruta

2012-01-04T19:14:00.015+01:00

SEGUIM L’ESTEL

Presentaciódel full de ruta de l’ANC- 12 desembre

L’ANCenfila cap a la seva constitució el 10 de març i avança el full deruta

AlMuseu d’Història de la Barcelona, els membres de l’AssembleaNacional Catalana (ANC), en procés constituent, Jaume Marfany, PerePugès, Pep Riera i Roser Loire, han explicat la feina feta i elsobjectius que ha d’assolir l’organització amb la vista posada al10 de març del 2012, dia en què es constituirà l’Assemblea.L’acte, que també ha servit per explicar el funcionament de l’ANC,la seva expansió territorial i el full de ruta provisional, hacomptat a més amb la intervenció de l’alcalde de Vic i promotorde l’Associació de Municipis per la Independència, Josep MariaVila d’Abadal.

Enrepresentació del Consell Permanent, un òrgan format per 110persones de reconeguda trajectòria que vetlla pel bon funcionamentde l’Assemblea, Jaume Marfany ha recordat l’origen del procés degestació de l’ANC, el passat 30 d’abril. Aleshores, 1.300persones van aplegar-se al Palau de Congressos de Montjuïc en laConferència Nacional per l’Estat Propi “periniciar el procés de creació d’una organització popular,unitària, plural i democràtica: l’Assemblea Nacional Catalana”,ha explicat. Marfany ha afegit que “l'ANCtindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàriesperquè, en el termini de temps més curt possible, hi hagi unamajoria suficient de catalans totalment partidaris d'aconseguir unEstat propi”.

Enla Conferència del passat 30 d’abril també es va nomenar unSecretariat Nacional, al qual es va encomanar impulsar i coordinar laformació d’assemblees territorials i sectorials. En aquest sentit,Roser Loire ha explicat que de cara el 10 de març, l’objectiu ésassolir “unmínim de 241 assemblees territorials i uns 7.500 membres inscrits”,un objectiu “ambiciós”,ha dit, però necessari “sivolem fer que la independència del nostre país sigui possible enels terminis que ens fixem”.

Actualment,ha explicat Loire, ja hi ha 95 assemblees constituïdes, 97 en fasede constitució i “mésde 60 poblacions en les que hi ha els contactes suficients com percreure que podrem constituir-hi assemblees”,així com més de 3.500 adherits. Unes xifres que, a tres mesos de laconstitució de l’ANC, permet ser “moderadamentoptimistes”als promotors. Tot i això, Loire ha admès també que hi ha punts amillorar, com el fet que encara hi ha 40 municipis de més de 3.000habitants on no està previst constituir-hi una assemblea abans del10 de març.

Mésenllà de les xifres, Loire ha explicat que el Pla d’acció delSecretariat “preveuque el punt fort de l'extensió territorial es realitzarà el properestiu, des de les fogueres de Sant Joan -el 23 de juny- fins a l'11de setembre”,període en el qual l’ANC té previst organitzar la Marxa per laIndependència, “unagran festa reivindicativa del catalanisme polític i social”.Organitzada en deu columnes, la marxa recorrerà tot el territori per“ferarribar les propostes de l'ANC, constituir tantes assemblees comsigui possible i fer arribar a tots els alcaldes que encara no hohagin fet, la necessitat d'incorporar-se a l'associació de Municipisper la Independència”, hadit Loire. Les deu columnes de la Marxa confluiran a Barcelona l’onzede setembre en la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya.

Vilad’Abadal: “El país està bullint”

Perparlar de les complicitats i la feina complementària entre l’ANC il’associació de municipis –que es constituirà aquest 14 dedesembre-, ha intervingut a l’acte l’alcalde de Vic i promotord’aquest moviment, Josep Maria Vila d’Abadal. El dirigent haafirmat que el país “estàbullint”,i ha remarcat que tant l’ANC –que ha definit com “l’organitzacióque ha d'estructurar les iniciatives de la societat civil encaminadesa aconseguir l'Estat català”-com l’Associació de Municipis per la Independència comparteixen“elsmateixos objectius”.

Enaquest sentit, Vila d’Abadal ha fet una crida a “aplegaresforços”per tal d’aconseguir “convocaruna consulta a tots els municipis catalans”de manera simultània sobre la independència. Una tasca complicada,al seu parer, però possible “siels municipis catalans, encapçalats pels seus consistoris, i lasocietat civil es posen d'acord i treballen junts per aconseguir-ho”.“Només el treball conjunt dels ajuntaments, l'Assemblea NacionalCatalana i les principals entitats i associacions del país podenaconseguir-ho”,ha reiterat.

Funcionamenti sectorials

Prèviament,en representació del Secretariat Nacional, Pere Pugès ha explicatcom s’estructura i organitza l’ANC, a través d’assembleesterritorials i sectorials. Per parlar de les sectorials, precisament,ha intervingut el fundador de la Unió de Pagesos Pep Riera, impulsorde la sectorial ‘Pagesos per la independència’. Riera harepassat les diverses assemblees sectorials que ja existeixen i haremarcat que la seva tasca serà la de debatre i aportar arguments“delsavantatges que representaria, per a cada sector, disposar d'un Estatcatalà”.  Mésinformació de l’ANC a www.assemblea.cat/ Som a Facebooki Twitter #assemblea

Josep de Calassanç Serra i Puig

2012-01-04T19:07:00.011+01:00

BAIXEU-VOS LA CRÒNICA COMPLERTA EN PDF
Josep de Calassanç Serra i Puig (1951-2011)

El 18 de desembre li fallà el cor.

Dedicat de ple a recuperar la catalanitat de Catalunya Nord, el 30 d’abril de 2010 participà a la Conferència Nacional per l’Estat Propi i només fa unes setmanes va ser soci fundador de Catalunya Nord per la Independència dins de l’ANC.

Notícies:

Reunió de coordinadors de sectorials

2012-01-04T18:56:00.011+01:00

1ª REUNIÓ DE COORDINADORSD´ASSEMBLES SECTORIALS DE l´ANC

16 DE DESEMBRE DE 2011

Sala d'actes del Centre Cívic LaSedeta - Av. Pare Claret amb Sicília - 2on pis de 8 a 2/4 de 10 del vespre

ORDRE DEL DIA presentat imoderat per la Núria Jàvega del Secretariat de l´ANC

1.-Presentacions

2.-Objectius de les sectorials dinsl´Assemblea Nacional Catalana

3.-Modus operandi genèric i concretsegons la natura de cada sectorial

4.-La possibilitat de buscar modelsforanis i adaptar-los a la nostra realitat

5.-De com bastir les territorialsenriquint els seus actes amb xerrades, conferències, etc

6.-Interacció entre sectorials

Qüestions prèvies:

a.-Les sectorials han trigat una micamés que les territorials en engegar per que primer s’ha posatl’accent de l’acció en expandir-se territorialment i aracomencen a agafar forma, alhora que comencem a pensar en quina menad’estat volem i fins a passar el relleu definitiu a l´AssembleaNacional Catalana ja constituïda.

b.-Es pretén que les sectorials nosiguin, com passa en molts partits, cementiris d´elefants inútilssino tot el contrari, que aportin molta vitalitat a l´ANC i convidina entrar a treballar-hi gent que, tal vegada, a través de lesterritorials no hi entraria

c.- Es procura sempre buscar entre elsmembres del Consell Permanent el possible coordinador de lesdiferents sectorials, amb la voluntat de fer participar mésexecutivament aquest òrgan de l´ANC. Si no es troba dins el si delConsell, llavors es mira de buscar fora i s´aprofiten les consultesque es reben des de l´exterior per animar els associats a participaractivament en el procés.

1.-Les presentacions i descripció del´estat de la sectorial en qüestió (si està constituïda o enprocés de constitució, quanta gent la integra, quines són leslínies de treball que han començat a desenvolupar, l´objectiugeneral que persegueixen, els perfils de persones que la integren ointegraran etc.) s’han fet per aquest ordre:

Tere Bonnin coordinadora de DOCENTSper la independència

Núria Breu coordinadora de CATALUNYAEXTERIOR per la independència

Xavier Fusté secretari d´ECONOMISTES per la independència (excusa la seva presència elcoordinador, l´ Òscar Mascarilla)

Llorenç Sotorra coordinador deSANITAT per la independència

Pep Puig coordinador, juntament amb elSanti Vilanova de MEDIAMBIENT –Ecologia i energia per laindependència

Montserrat Matas coordinadorad´ENGINYERS per la independència

Diego Arcos en representació de MOVIMENT OBRER i coordinador d´IMMIGRANTS per la independència quede moment i, fins a tenir gruix suficient, van juntes

Pepa Casas coordinadora d´ATURATS perla independència

Excusen la seva presència: laMontserrat Higueras, coordinadora de DONES per la independència,Carme Teixidó, coordinadora d´AUTÒNOMS per la independència, PepRiera, coordinador de PAGESOS per la independència i Llibert Cerverai Ivan Ruiz, coordinadors de JOVES per la independència.

Assisteixen persones interessades encrear noves sectorials i que engeguen a partir de dilluns 19, queseran ja pujades a la web de l´ANC:

En Sergi Jover, que coordinarà CULTURAper la independència; en Joan Barniol, que coordinarà ADMINISTRACIÓPÚBLICA per la independència; en Pere Segura, que coordinaràSOCIÒLEGS per la independència i en Jordi Manyà, que farà part del´assemblea de JURISTES per la independència, que es constitueixdilluns i triarà llavors coordinador i secretari.

2.- L´objectiu de les sectorials dinsel si de l´ANC es defineix a partir de tres eixos fonamentals

2a constituir lobbies de pressió enels diferents àmbits professionals, gremials, de classe opertinença, contribuïnt, tanmateix, a engrandir l´ANC i ferarribar el seu ideari a tots els racons.

2b treballar en documentació vàlidaper encarar el dia D+1segons cada àmbit concret i tot aprofitantinformació pròpia que ens arribi de tot arreu del país així cominformació aliena que pugui venir de tants i tants catalans quecol.laboren amb l´assemblea des de l´exterior, per tot el món.

2c nodrir les territorials d´actes comdebats, tertúlies o conferències segons els temes que vagintreballant i els acords i consensos als quals vagin arribantcadascuna de les sectorials, inclús en diàleg entre diversessectorials.

3.- Tot i que les sectorials poden serd´àmbits molt dispars, potser que tinguin punts d´operativa comunscom ara el que es proposa des de MEDI AMBIENT per la independènciade crear un document marc previ sobre el qual començar a treballar ien base al qual crear grups i subgrups de treball, als quals puguinanar afegint-se les persones, segons la seva especialitat i allò enque són experts.

Des de DOCENTS per la independència,na Tere Bonnin explica com a través de dos grups de facebooktreballa ja una bona colla de gent, en un dels dos, tancat per alsmembres del grup, on desenvolupen temes de treball concrets i unaltre, obert al públic, que pugui opinar i des de´l qual captargent i, fins i tot se li suggereix que també pot ser vàlid perconéixer l´ideari anti independència per treballar-lo i rebatre´lquan fora menester.

Les assemblees són, des de´l momentde la seva constitució, sobiranes en el seu funcionament. Se´lsdemana però que vagin passant notícies dels temes que vandesenvolupant per tal de farcir el newsletter de l´ANC i que vagindonant notícia de quan estan preparats per col.laborar amb lessectorials en els seus actes. En Diego Arcos de MOVIMENT OBRER IIMMIGRACIÓ per la independència, parla aquí d´una possiblepresentació general de les sectorials al Casinet d´Hostafrancs, eldia 18 de febrer, amb xerrades, tallers i exposicions tot el dia, comuna bona oportunitat de fer difusió dels principis de l´ANC através de les sectorials i segons cada àmbit concret de treball.

4 i 5.- són punts que ja s´hantractat en apartats anteriors, en fer referència a la possibilitatde contactar gent de l´exterior que pugui donar-nos notícia demodels exitosos de gestió, millor que els propis i que puguinadaptar-se a la nostra realitat, tasca que du a terme fonamentalmentCATALUNYA EXTERIOR per la independència i que, en el seu casvehicularia cap a cada sectorial concreta, segons el cas.

També s´ha parlat ja, previament, dela necessària interacció entre territorials i sectorials podentaquestes darreres oferir material de debat i discusió oberta enqualsevol racó del país que ho requereixi i convidant elsprofessionals del sector a cada poble o ciutat a unir-se a ellstreballant online quotidianament.

6.- Hi haurà molts temes en que puguininteractuar més d´una sectorial a l´hora per interessos comuns ique això també podrà reflectir-se en el moment de preparar actesque puguin aportar diferents punts de vista, inclús contradictorisdins un mateix tema d´exposició però sempre amb l´objectiu comúde mostrar l´estat propi com a solució i millor manera de gestionartots els afers.

A tal efecte, de manera que elsdiferents coordinadors i gent dels seus grups de treball puguin estarinterconnectats, des de´l Secretariat es passa llistat a tots elscoordinadors amb nom i adreça electrònica de cadascú.

Sorgeix, una mica al marge de l´ordredel dia però amb relació directa al procés que ens ocupa, eldilema de fer viable la independència sabent que això comportirenúncies o bé plantejar un model d´estat concret, més basat enles essències, malgrat això ens allunyi de determinats sectors dela ciutadania que puguin quedar fora del procés.

Debat apassionant però que no tétemps de fructificar massa per que a dos quarts de deu en punt, ensfan fora del local de la sedeta, fins a la propera reunió a la qualno posem data però que tindrà lloc, amb probabilitat a finals degener, sobrepassades les festes i ja actius al cent per cent, debellnou.

Document de la reunió

Docents per la Independència

2012-01-04T18:54:00.003+01:00

DOCENTS PER LA INDEPENDÈNCIA

Aquesta sectorial va començar atreballar fa quasi 3 mesos i el nostre model de treball és elsegüent:

1. OBJECTIUS del GRUP :

Els objectius d'aquest grup de treballsón :

Analitzar el Sistema Educatiu de Catalunya fent una descripció dels punts febles, aspectes que des dels mateixos professionals del sector, es destaquen com a principals problemes del propi sistema i susceptibles de ser millorats significativament, organitzant els temes per FILS.
Consensuar propostes de millora que corresponguin als punts febles detectats.
Ampliar la representativitat del grup de treball incorporant nous membres progressivament.
mantenir informats al col·lectiu de membres de les activitats de l'Assemblea Nacional Catalana.

2. FILS / BLOCS:

FIL 1 / BLOC LLENGUA VEHICULAR: Elcatalà única llengua vehicular ? Quin tractament li donarem alcastellà ? i a l’Anglès? ( PONÈNCIA A CÀRREC DE LA GEMMABAYERRI i TAYSSIR AZOUZ )

FIL 2/ BLOC CATALANITAT : Continguts aincloure i matisar referits a la catalanitat i la nació. Què i com, tradicions, símbols… (PONÈNCIA A CÀRREC DEL PAU GAITÁN)

FIL 3 / BLOC FINANÇAMENT DEL SISTEMA:Discussió i propostes sobre el llindar de finançament del sistemaeducatiu, externalització de serveis -auxiliars- ( PENDENT)

FIL 4 / FORMACIÓ DELS MESTRES IPROFESSORS, RECONEIXEMENT SOCIAL DE LA DOCÈNCIA, AVALUACIÓ ISEGUIMENT DE LA PROFESSIÓ….(PONÈNCIA A CÀRREC DE LA TERE B.BONNIN)

FIL 5 / CURRÍCULUM : Quines àrees/matèries ha de ser prioritàries … globalització, metodologies. (PENDENT)

FIL 6 / ESCOLA INCLUSIVA :Aprendre junts alumnes diferents ? (PONÈNCIA A CÀRREC DE LA MAITECASAS)

FIL 7 / IMMIGRACIÓ : respectar orepartir els nens d’orígen immigrant.(PENDENT)

FIL 8 / ORGANITZACIÓ DELS CENTRESDOCENTS : equips directius, altres càrrecs, consellsescolars..elecció, durada, limitació (PENDENT)

FIL 9 / TREBALL COOPERATIU: unaeina poderosa per a l'educació de qualitat.(PENDENT)

FIL 10 / LA MÚSICA A L'EDUCACIÓ( PONÈNCIA A CÀRREC DE LA GISELA PEREZ- MAURI )

FIL 11 / INFORME PISA: Què és i perquè fer l'avaluació PISA, què ens diu PISA sobre el sistemaeducatiu a Catalunya (PENDENT)

FIL 12 / ORGANITZACIÓ iESTRUCTURA del SISTEMA EDUCATIU : edats d'obligatorietat, agrupamentsd'alumnes, horaris...(PONÈNCIA A CÀRREC DE L'OCEANIA ALGORA MICO)

FIL 13/ i successiusper determinar ./...

3. ORGANITZACIÓ DEL TREBALL :

La discussió i elaboració depropostes s'organitza a l'entorn de FILS. Cada FIL/ BLOCté com objectiu ordenar les discussions, comentaris i propostes... que vagint sorgint, i que corresponguin a temàtiquesafins al títol que l'encapçala. Quan es consideri que un FIL/ BLOC ja té els arguments bàsics defensats i les possibles propostes demillora perfilades, passarà a redactar-se la PONÈNCIAque serà el text definitiu que el grup donarà com a vàlid de lesidees centrals exposades i debatudes en aquest grup "DocentsIndependentistes " i s'adreçarà a la sectorial d'Educació, " Docents per laIndependència" de l'Assemblea NacionalCatalana , per tal que n'analitzi el contingut i el proposi alsòrgans de govern de l'ANC, passant i a formar part del LLIBREBLANC DE CATALUNYA, capítol EDUCACIÓ. Aquestllibre blanc, permetrà que en aconseguir l'Estat Propi, Catalunyapugui dotar-se d'un sistema educatiu amb i l'excel·lència,l'equitat i eficiència que aspirem, basant el model en lesaportacions dels propis professionals de l'educació.

4. MODERADOR/ RESPONSABLE DE FIL:

Cada fil és moderat per un, i si éspossible dos, membres del grup que en són responsables. Vetllaranper a què hi hagi discussions estimulants, animant i proposant,reformulant les idees i intentant recollir aquelles méscentrals i que finalment es podran explicitar en una PONÈNCIAque hauria de recollir els punts febles i les propostes de millora.Els fils actuals són els que consten al punt 2 d'aquest document,però arran de les discussions i ,si sorgeixen més propostes, enfarem tants com calguin.

Document de la reunió

Economistes per la Independència

2012-01-04T18:53:00.007+01:00

T'interessal'economia? suma't a nosaltres

ElsEconomistes per la Independència ens vam constituir el passat 28 denovembre. L'objectiu, compartit amb la resta de sectorials, ésdifondre els avantatges de la independència, pensar laCatalunya del demà i fer xarxa entre els membres de la nostraprofessió. Però, a més a més, tenim una responsabilitat que ésclau i que rau en el següent fet: una part significativa de lapoblació de Catalunya està decidint o decidirà la seva posiciódavant la independència a partir d'arguments econòmics.

Osigui que si convencem la part central de la població,que assegurarà la majoria social, de lesvirtuts econòmiques d'un Estat propi per a Catalunya, farem unpas de gegant molt important. S'ha fet i s'està fent molta feina enaquest sentit. La nostra tasca anirà encaminada principalment enaquesta direcció, sense oblidar que ja hi ha molta gent que hi estàtreballant, i amb la qual tenim la obligació de coordinar-nos icomplementar-nos. La gent vol seguretat, per tant hem de difondre pertots els mitjans possibles tots aquells aspectes que facin percebre ala gent que la independència és un projecte solvent, necessari irendible, tot el contrari de continuar com a espanyols. I al mateixtemps reflexionar sobre l'endemà de la independència en tots elsàmbits de l'economia i les finances.

Aixídoncs, si tu ets un economista o bé treballes en algun àmbitrelacionat, suma't a la nostra sectorial contactant amb nosaltres a economistes@assemblea.cati ajudan's en aquesta empresa tant apassionant per construir el futureconòmic del país. Qualsevol ajut serà de gran utilitat.

Document de la reunió

Butlletí 3 - Assemblea Nacional Catalana - Moviment per la Independència

2011-12-05T21:46:00.001+01:00

Constitució? Quina Constitució?

2011-12-05T21:36:00.001+01:00

Jordi Miravet
President del Memorial 1714

El coneixement del nostre brillant passat polític, ens permet enfrontar-nos millor al nostre present i ens fa albirar un futur més d’acord amb els nostres anhels.

Francisco Manuel de Melo, va ser un militar i escriptor portuguès que va participar a la Guerra de Separació de Catalunya de 1640. Fruit d’aquesta experiència va publicar el llibre HISTORIA DE LOS MOVIMIENTOS DE SEPARACIÓN Y GUERRA DE CATALUNYA EN TIEMPO DE FELIPE IV.
En aquest llibre ens explica la seva sorpresa i admiració pel fet que els barcelonins en plena guerra destinessin el dia de Sant Andreu, a elegir les persones que durant un any tindrien la responsabilitat en el Consell de Cent de la Ciutat. En altres paraules, el que el militar i escriptor portuguès va veure, era una mostra de la nostra tradició democràtica que és desenvolupava any rere any, seguint un cerimonial de gran bellesa.

En commemoració d’aquest fet descrit anteriorment. L’Associació Memorial 1714 entitat de Barcelona, un dels objectius de la qual és la de la recuperació de la consciència històrica dels catalans, cada any aprofita aquesta data del 30 de novembre per a parlar d’alguna de les institucions perdudes com a conseqüència de la Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica. I fer-ho amb l’ànim de treure’n lliçons que ens serveixin avui.
Enguany hem tractat, estem tractant les Constitucions Catalanes i l’experiència que ens ha brindat fins ara aquest debat el volem compartir amb tots vosaltres, lectors del butlletí de l’ANC.
Les Constitucions Catalanes, són un conjunt de lleis on es recull la nostra tradició civil, política i institucional. La seva renovació i actualització, es feia a través dels segles mitjançant diferents compilacions, com les que es van fer a les Corts Barcelona de 1413, impreses l’any 1495; les de les Corts de Montsó de 1585 i impreses a Barcelona l’any 1588.
Les últimes van ser les de 1702-1706, que en paraules del catedràtic Francesc Xavier Hernández Cardona, són una meravellosa herència de civilització. Segons va dir en l’acte de commemoració dels tres-cents anys de la batalla de Prats de Rei, celebrada en aquesta població el 12 de novembre de 2011. De fet les constitucions, van ser el gran nexe d’unió en la gran resistència de 1714. Els catalans eren molt conscients del per què lluitaven i el país que volien.
Les Constitucions Catalanes es constituïen a base de lleis que eren proposades pel Comte Rei i aprovades per les Corts Catalanes, eren normes de rang major que únicament podien ser revocades per les Corts, mai per decrets o sentències reials que eren legislativament de rang inferior. En les darreres compilacions es va desenvolupar de forma clara allò que en termes actuals en diríem un tribunal constitucional.

Durant segles el Dret Paccionat va ser el nostre principi. Tothom estava sotmès a la llei, ja fos cristià, heretge o jueu, rei o plebeu. La llei tenia que ser curta i clara, havia d’ésser útil a les persones i s’havia d’adaptar als temps, cada generació havia de fer la seva llei. La llibertat personal i col·lectiva era una condició indispensable per al seu desenvolupament.
Les Constitucions Catalanes també parlen del territori on neixen i s’han desenvolupat, en la recopilació de 1706, al seu capítol 61 limita Catalunya al nord per Salses i a ponent pel Cinca . A les compilacions de 1702, segons recull Antoni Porta i Berguedà al seu llibre LA VICTÒRIA CATALANA DE 1705 i acollint-se a treballs anteriors de Josep Pella i Forgas i Josep Coroleu, ens diu:
”La nació catalana és la reunió de pobles que parlen l’idioma català. El seu territori comprèn: Catalunya amb els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, el Regne de València i el Regne de Mallorca”. “Els tres pobles que formen la nació catalana tenen una constitució política pròpia i estan federats entre si i amb el Regne d’Aragó, mitjançant certes condicions que són objecte d’una llei especial. Catalunya és l’estat polític format, dintre de la Confederació pels catalans del Principat i dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya. El Principat de Catalunya és lliure i independent”

Com a conseqüència del desenllaç de la Guerra de Successió a la Monarquia Hispana, vam perdre la nostra independència i vam ser incorporats a Castella, és va establir un sistema polític absolutista, que era a les antípodes del nostre i és va desfer tota la nostra arquitectura política. Només és va salvar el dret civil català si bé els redactors de la Constitució de Cadis de 1812 van voler-ne la supressió. Es va evitar gràcies a la aferrissada i documentada defensa dels juristes catalans del moment i mercès a la feina dels seus successors i dels nostres contemporanis tenim un dret civil adaptat a les necessitats d’avui.
La Constitució Espanyola actual, aprovada per les Corts Generals el dia 31 d’octubre de 1978 i referendada el 6 de desembre del mateix any, té per a nosaltres el greu inconvenient del no reconeixement de la nació catalana i que cada vegada és menys útil per a solucionar les necessitats dels catalans.

Com a conclusió i en resposta a la pregunta que ens fèiem al títol de l’article: CONSTITUCIÓ, QUINA CONSTITUCIÓ? ens decantarem per aquella que reconegui la nació catalana com subjecte de dret polític i tingui com a objectiu donar resposta a les necessitats de les persones que estiguin sota la seva empara. El camí seria doble per una part fer una nova compilació de les Constitucions Catalanes i per l’altra guanyar la força política necessària que faci d’aquesta nova compilació el nostre marc jurídic normatiu.

Ens pot passar com a Iugoslàvia?

2011-12-05T21:26:00.001+01:00

Els néts de Iugoslàvia
Ricard Gené
Advocat i Membre del Secretariat provisional de l’ANC (en fase constituent)

Amb aquest títol s’ha presentat a Barcelona el dossier del darrer número de L’Espill, la revista fundada per Joan Fuster que per la qualitat dels seus continguts és un vertader luxe per a la cultura catalana. La presentació va comptar amb convidats d’excepció: El Director de Comunicació de la UOC, Eric Hauck, que va viure en directe la guerra de Bòsnia com a reporter de l’Avui, el Catedràtic de Ciència Política de la UPF i membre del Consell Permanent de l’ANC, Ferran Requejo, i el Director de l’àrea d’humanitats de l’Institut Ramon Llull i antic president del PEN Català, Carles Torner, moderats per la traductora i assagista eslovena Simona Škrabec.

Amb la perspectiva dels 20 anys transcorreguts des de la violenta dissolució de l’Estat dels eslaus del sud, l’acte va servir per presentar les contribucions de diferents autors dels països de l’antiga Iugoslàvia, mostrant en forma de mosaic diferents punts de vista d’aquest gran fracàs col·lectiu europeu.

Les reflexions dels convidats, junt amb la projecció com a teló de fons d’una col·lecció de fotografies de guerra inèdites del fotògraf català Jordi Pujol Puente, assassinat a Sarajevo el maig de 1992, van posar l’accent sobre la necessitat, tot i la dificultat que comporta, de mantenir viva la memòria històrica, perquè només a través del coneixement dels fets és possible la justícia i la reconciliació entre pobles enfrontats. Cal explicar què va passar als Balcans fa tot just vint anys i entendre per què. Cal distingir entre víctimes i botxins per poder prevenir que situacions similars es puguin tornar a produir.

Ara que a Catalunya s’està configurant una majoria social sobiranista, la qüestió de si una situació similar de confrontació civil ens pot passar a nosaltres es va plantejar com un interrogant certament inquietant, perquè a Croàcia i a Bòsnia fa vint anys la majoria també creien que res d’allò no passaria. En opinió d’un dels ponents, a Catalunya la confrontació política és inevitable, i possiblement anirà a més, però no té per què derivar en un enfrontament civil perquè les circumstàncies són notablement diferents. En aquest sentit, es va voler remarcar que Europa, en el sentit de la Unió Europea, és una història de clars i obscurs, feta d’avenços in extremis a cop de crisis, però la mateixa Unió Europea que no va ser capaç de preveure ni aturar a temps la producció en el seu patí del darrere les pitjors matances produïdes des del final de la Segona Guerra és difícil que tolerés ara, a dins de casa mateix, un aixafament violent de la democràcia.

Aquestes reflexions em porten a afegir-n’hi una de personal que em sembla important per guanyar la carta de la majoria social catalana a favor de l’estat propi, que és on es lliura la batalla principal de la qüestió, i per sostreure el debat de la independència de l’àmbit emotiu. Cal deixar enrere l’actitud reactiva i ofesa que sovint ha tingut el catalanisme i promoure en el seu lloc un missatge molt més propositiu, transversal i inclusiu de la independència, perquè del que es tracta és d’explicar que els catalans tenim dret a la independència si la majoria del poble ho vol, perquè la finalitat és que tothom hi surti guanyant i perquè que hi ha prou raons per justificar-ho.

Enric Garriga Trullols, patriota català

2011-12-05T21:23:00.001+01:00

Enric Garriga Trullols, patriota català.

President de l’IPECC i del CAOC, mor als 85 anys.

El president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), Enric Garriga Trullols, ha mort a Barcelona als 85 anys.
Enric Garriga Trullols, enginyer químic de professió, va consagrar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya, i ho va fer de múltiples maneres. Des de la seva col·laboració continuada amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb l’objectiu de conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme.

En paral·lel a la seva activitat política, i en la mateixa direcció quant als objectius, Enric Garriga Trullols va participà al Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Poc després de finalitzat aquest Congrés, en el qual treballà en l’àmbit de projecció exterior, fundà juntament amb altres persones, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), des d’on ha desenvolupat una tasca ingent de promoció internacional de la cultura catalana a través d’accions molt diverses, com ara la creació i l’impuls de les XXIII edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca celebrades fins ara, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l’Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l’expansió catalana a la Mediterrània, i les petjades catalanes, a Centreuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.

El 1977 participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat consagrada al foment de les relacions entre les cultures i els pobles occità i català. Durant els darrers 34 anys ha dut a terme un treball constant d’apropament entre Catalunya i Occitània, pel qual ha estat reconegut àmpliament a Occitània. Entre moltes altres iniciatives, i amb dedicació constant, ha estat el creador i impulsor de les XXXIII edicions de l’Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les XXIV edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l'amistat occitano-catalana; o les XIV edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d'Olt. Durant els darrers cinc anys ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei; va impulsar les classes d’ensenyament de l’occità a Barcelona, i va participar activament en la tramitació de la Llei de l’occità. Era membre de l’Institut d’Estudis Occitans.

IPECC/CAOC
Hotel Entitats. Providència, 42. 08024 BARCELONA
Tel : 93 284 36 34 / 93 213 76 48 / e-mail: caoc@caoc.cat // web: www.caoc.cat / e-mail: ipecc@ipecc.cat // web: www.ipecc.cat

El Tractat dels Pirineus 350 anys després

2011-12-05T21:10:00.003+01:00

Per Nicolau Caveribère

Mentre es pot viatjar per l' Europa comunitària sense que la policia et digui res, és encara corrent i normal, vagis en Talgo, en autocar o en cotxe particular, que la policia et demani la identificació. És més, Espanya va construir un ampla de via de trens diferent del d'Europa, la qual cosa suposava i suposa un reforçament d'aquesta frontera que divideix un mateix poble. Caldria pensar a fons sobre l'origen diferent de l'ample de via espanyol. D'altra banda, no hi ha cap servei públic que faciliti un trasllat quotidià ràpid i eficient per fer el trajecte Barcelona-Perpinyà o Girona-Perpinyà. Fer aquest trajecte a vegades esdevé tota una aventura.
Amb aquest paràgraf s’obre el llibret que la Comissió 350 anys havia preparat per a la commemoració del 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. Un efemèride que és especialment significativa perquè ja fa tres segles i mig del Tractat dels Pirineus, però que més enllà de la part històrica no oblida que encara avui en dia els catalans patim, en els àmbits polític, social, cultural, la divisió del nostre país.

Tenim doncs, en primer lloc, un deure de memòria històrica, indispensable per a entendre millor la nostra situació actual.
Tot començà el 7 de novembre del 1659 quan, sense que hi hagués cap consulta a Institucions catalanes Lluís XIV i Felip IV (respectivament reis del Reialme de França i d'Espanya) van firmar el Tractat dels Pirineus. D'aquest Tractat, la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) va caure sota l'ocupació francesa. Una ocupació de França que des de llavors fins avui dia encara ha pres la forma d’opressió contra els drets dels catalans i alhora genocidi físic en certes èpoques, cultural i polític en d’altres i això fins arribar a l’Estat francès actual. Així, van voler esborrar la nostra història, van prohibir-nos parlar la nostra llengua, i van intentar matar la nostra cultura, exercici que segueixen intentant encara avui en dia tant, per exemple ignorant la demanda dels pares perquè els seus fills siguin escolaritzats en català, o deixant aprovar la Directiva 2007/23/CE que regula l'ús del material pirotècnic, comprometent el futur de tradicions catalanes lligades al món del foc.
Menys d'un any després del tractat, Lluís XIV el ximple, ajudat del seu enginyer i arquitecte militar Vauban va començar una llista d’accions en contra dels catalans del Nord. El juny 1660, el rei va dissoldre les institucions polítiques catalanes que fins ara havien regit la vida jurídica de Catalunya (Generalitat, cònsols...) mentre que el Tractat preveia conservar-les. Del 1679 al 1682 Vauban va començar a destruir pobles i cases per mor de construir Montlluís mostra de dominació francesa a Cerdanya. Vauban no només va ser l'arquitecte de Montlluís sinó que també va ser el destructor d'una gran part de Cotlliure i del castell de Rià, castell de Guifré el Pilós. El 2 d'abril 1700, tot i que la data d'aplicació és l'1 de maig del mateix any, un edicte reial va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i la que s'utilitza principalment en l'ensenyament públic, tret de les poques fileres bilingües. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français ("la llengua de la república és el francès"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració.
Després de la Revolució francesa, al 1789, l'Assemblea nacional constituent va organitzar l'Estat francès segons 83 departaments, fent de la Catalunya Nord amb una part molt petita d'Occitània el departament dels Pirineus Orientals. Aquesta divisió que va lligada a una centralització fortíssima de les preses de decisions, és avui una de les dificultats majors per a lluitar per als drets de les minories fagocitades al sí de la República francesa.
Un segle després, el 28 de març del 1882, el jacobinisme amb Jules Ferry al capdavant, va anar fins a fer una llei que amb l’excusa de crear una escola laica, obligatòria i en francès va oprimir les mal anomenades llengües regionals. Els mestres venien de fora de la zona catalanoparlant i els nens que parlaven català eren castigats. El canvi lingüístic, però, es va fer sobre tot després de la Segona Guerra mundial, i al si mateix de les famílies. Perquè els seus fills poguessin suposadament tenir una millor vida, les mares els hi van parlar en francès mentre que en altres àmbits poc prestigiosos, com per la feina als camps, sovint es va continuar fent servir el català.
Els catalans sempre han lluitat contra aquesta repressió. La resistència de les classes populars que s'oposaven a les imposicions franceses va ser important, i es van organitzar revoltes com la dels Angelets de la Terra (1667 al 1675), pagesos nord-catalans revoltats contra la gabella de la sal.
Tots aquests detalls històrics són fàcilment relacionats amb la situació econòmica social, política i cultural a Catalunya Nord. Les dades estadístiques ens mostren la vigència de les reivindicacions que es faran el proper 5 de novembre. No sols el dret a parlar, aprendre i desenvolupar-se en llengua i cultura catalanes i el deure de reivindicar-ho. Sinó també, i sobretot la voluntat de deixar de ser un territori que suporta una situació, una situació amb nombrosos greuges comparatius, per passar a ser actors. Actors del nostre present, per construir un futur allunyat del centralisme parisenc…

El proper 5 de novembre a Perpinyà commemorarem més des tres segles d'ocupació francesa de Catalunya Nord, tres segles de lluites, però sobretot reivindicarem seguir avançant en la construcció d'uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.

Enllaços:

Commemoració del Tractat dels Pirineus i acte final del CORRELLENGUA:
- Manifest 2011

Web de Catalunya Nord per la Independència

Butlletí 2 - Assemblea Nacional Catalana - Moviment per la Independència

2011-11-16T21:21:00.001+01:00

L'Assemblea de Catalunya, molt més que un record

2011-11-16T21:09:00.000+01:00

Per Blanca Serra. (http://blocs.mesvilaweb.cat/leuka43)

Aquest 7 de novembre farà 40 anys que un grup nombrós de catalans i catalanes, vinguts d’arreu del país van reunir-se de forma totalment clandestina a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, amb l’objectiu de tirar endavant una iniciativa política de gran abast en el context de la lluita democràtica contra la dictadura franquista: la iniciativa va ser la constitució de l’Assemblea de Catalunya i l’aprovació d’uns objectius marc que havien de guiar la seva acció política: llibertats democràtiques, amnistia per als presos i exiliats polítics, Estatut d’Autonomia com a pas previ a l’exercici del dret d’autodeterminació, garanties per a l’accés del poble al poder econòmic i polític, coordinació democràtica amb la resta de l’estat.

Del 1971 al 1977 l’Assemblea de Catalunya va integrar amb aquests objectius un gruix molt ampli i significatiu d’organitzacions socials: sindicats, partits polítics des del catalanisme conservador al republicanisme, comunisme i independentisme, col·legis professionals, entitats i grups culturals i religiosos, nuclis d’independents; tots ells reunits en assemblees territorials de comarques, pobles i barris que agrupaven amplis sectors obrers i populars.

Tot i que els problemes de seguretat, actuant en la clandestinitat, no van ser pocs, amb dues detencions col·lectives el 1973 i el 1974 de gran transcendència, l’Assemblea de Catalunya va reeixir a ser el principal marc de coordinació de la resistència contra la dictadura als anys 70 i va organitzar les principals mobilitzacions populars d’aquells anys a tot el país fins a arribar al primer onze de setembre no clandestí a Sant Boi i al milionari de 1977.

Tampoc no van faltar les divisions i els conflictes polítics entre els partidaris d’una ruptura democràtica i d’avançar en les llibertats nacionals de Catalunya i els partidaris d’una transició pactada amb les forces properes al règim dictatorial.

Per això 40 anys després podem constatar que els objectius de l’Assemblea de Catalunya s’han aconseguit només en part i que en el camí de les llibertats polítiques, socials i nacionals hi ha encara molts objectius per assolir: l’esgotament de l’autonomisme i el precari funcionament democràtic, que ha quedat clar amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, la imposició d’un Estat espanyol cada cop més depredador i centralista que ens impedeix aplicar millores socials, els atacs a la llengua catalana, l’ impediment d’estratègies conjuntes amb la resta de Països Catalans, l’ofegament de tota possibilitat de reconeixement internacional de la nostra personalitat política i cultural així ho certifiquen.
Per aquests motius, igual que fa 40 anys, també ara un nombrós grup de catalans i catalanes ens constituirem en l’Assemblea Nacional Catalana, conscients que ens cal articular i organitzar l’ampli moviment de rebuig que s’està manifestant a l’actual procés de destrucció econòmica i de desestructuració social que estem patint; aquest moviment de rebuig ens situa en un nou escenari polític no autonomista, clarament dirigit a la consecució de la independència política i a la construcció d’un estat propi.

Ja no estem en clandestinitat, ja disposem de l’enorme potencial de les xarxes socials, ja sabem que, cada cop més, vells i nous catalans, amb manifestacions massives, votacions populars en les consultes sobre la independència a centenars de municipis, acords d’ajuntaments de rebuig a les imposicions del constitucionalisme espanyol estan prenent consciència que el camí que ens convé és el de la independència; ja tenim uns parlaments autonòmics amb diputats i diputades partidaris d’avançar en el nou escenari cap a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana serà un agent polític i social de gran força, que donarà un impuls decisiu a la consecució d’una àmplia majoria social en favor de la independència, que articularà el procés d’autodeterminació i li donarà credibilitat i viabilitat, que visualitzarà el compromís sòlid del poble català amb la llibertat, la democràcia i la justícia social.

Com ens organitzem?

2011-11-16T21:03:00.000+01:00

PLA D’ACCIÓ I ORIENTACIONS PER ALES ASSEMBLEES TERRITORIALS

Octubre de 2011

D’acord amb els objectiusestablerts per la Conferència i amb els establerts pel Pla d’Acciódel Secretariat, aprovat en el plenari del dia 15 d’octubre de2011, en aquesta etapa, les assemblees ja constituïdes han de basarel seu treball en els objectius prioritaris per aquesta fase, i quesón:

Créixer.
Fer conèixer el nostre projecte a tots els independentistes del seu àmbit territorial.
Debatre les ponències generals de l’etapa constituent.
Organitzar actes de presentació de l’ANC per fer expansió i creixement.

Així mateix, es poden ja iniciar també les accionssegüents:

Demanar una entrevista amb tots els grups municipals presents a l’ajuntament i a tots els que van concórrer a les passades eleccions, encara que no traguessin representació, per tal de presentar-los i fer-los conèixer el nostre projecte i aprofitar per demanar-los que presentin una moció conjunta per adherir-se a l’associació de Municipis per la independència.
Entrar en contacte amb els membres de les Juntes de les entitats locals per informar i presentar l'ANC, demanar l’adhesió (1) de l'entitat a l’ANC, acordar sistemes de difusió d’informació i/o fer una acte de presentació adreçat als socis de l'entitat, i aprofitar per convidar-los a participar en la organització de la Marxa per la Independència, incorporant-se a la comissió organitzadora creada en el sí de cada Assemblea local de l’ANC.
Fer arribar, a tots els grups municipals, el text de la moció (2) que han fet servir la majoria de municipis que ja han aprovat integrar-se a la nova associació perquè ho presentin conjuntament al primer ple municipal que celebrin, tot demanant que, a més dels grups municipals que s'hi adhereixin, també es faci constar en la presentació de la moció que també hi donen suport l'assemblea local de l'ANC, els grups polítics no presents en el ple municipal i les entitats i associacions que s’hi vulguin adherir.

Per aconseguir-los caldrà que s’organitzin i es dotinde l’estructura organitzativa que considerin més adequada. Per afacilitar els objectius i tasques de les assemblees, la comissió dedinamització elaborarà, a partir del Pla d’Acció delSecretariat, unes orientacions que estableixin les línies generalsd’actuació de les assemblees territorials i que cada AT podràadaptar i desenvolupar d’acord amb la seva dinàmica icaracterístiques

Enllaços:

Ens hauria anat millor sense els espanyols

2011-11-16T20:57:00.000+01:00

Dr. Òscar Mascarilla i Miró Investigador CAEPS /XREPP.

Universitat de Barcelona

Gregorio Peces Barba, un dels pares de la Constitució espanyola, va comentar fa unes setmanes: "Sempre dic de broma què hauria passat si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i haguéssim deixat els catalans. Potser ens hauria anat millor".

Ha nosaltres si que ens hagués anat molt i molt millor !!! Les asfixies de tot tipus espanyoles han malmès i han desincentivat el caràcter emprenedor que sempre ha caracteritzat la població catalana des de fa anys, afectant la creació de la riquesa necessària per mantenir l’estat del benestar català. Tres dècades de dèficit fiscal de Catalunya ha significat perdre cada any entre el 8% i el 10% del PIB (en % és el màxim de qualsevol autonomia o federació mundial, la mitjana a tot el món és d'un 2-3% del PIB), una situació d’espolí fiscal insòlita al món, que en comparativa amb altres territoris com el Basc, aquí malmet el teixit productiu i ens arrossega a una profunda crisi econòmica i nacional. Recentment el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha revelat que aquest dèficit entre el 2005 i el 2009 s'ha mantingut malgrat el nou model de finançament pactat pel tripartit, que entrava en vigor precisament l'any 2009. En concret, el saldo fiscal de l'any 2005 va ser del -8,3%, mentre que el del 2009 va pujar lleugerament fins al -8,4%. Es a dir, tot i la crisi i els nous pactes “Seguim on érem, és a dir, amb un dèficit fiscal estructural entre el 8% i el 8,5% del PIB català, una situació gens raonable”.

El fet que paguem impostos a l’estat espanyol com un país social demòcrata i rebem d’aquest despesa pública com si fos un país liberal implica que el nivell de renda familiar disponible per càpita de les famílies catalanes acaba essent més baixa que en altres territoris que han rebut la solidaritat catalana. El dèficit de la balança fiscal implica que una família típica catalana de quatre membres (pare, mare i dos nens) paga cada any uns 10.000 euros que mai no tornen. Es poden fer moltes coses cada any, per una pretesa "solidaritat interregional" que sovint engreixa plantilles de funcionaris o malbarata els diners en altres parts del territori.

La visió centralista, el retard i la improvisació en el disseny i la construcció de les principals infraestructures de transport per part de decisions del govern espanyol representa un llast creixent per la competitivitat de l’empresa catalana. L’insuficient suport legislatiu i fiscal a l’economia productiva catalana i la insuficiència dels nivells de l’estoc de capital (físic, tecnològic i humà), són alguns dels factors evidencien els greuges que significa no disposar d’un estat propi. Els greuges en són molts: estudiants catalans que reben el 5% de totes les beques de l’estat, mentre que els de Madrid en reben el 58%. El Ministeri de Cultura fa una despesa per cada espanyol de 47 euros l’any, però per cada català només gasta 5 euros. El 40% dels trens construïts per l’estat durant la dècada dels 70 i que estan considerats obsolets circulen per Catalunya, mentre que per Madrid només ho fan el 4%. Cada tres anys n’hi ha un que el Ministeri de Foment no inverteix res a Catalunya.

Moltes empreses que es plantegen com a opció Catalunya com a localització marxen cap a Madrid per l’efecte capitalitat i per l’efecte Barajas.

Disposar d’un Estat propi es en l’actual crisi una necessitat vital. Podríem potenciar molt millor la internacionalització de la nostra PIME i potenciar millor el comerç internacional, un bon substitut de la unió política com a eina d'engrandiment dels mercats. Disposar de diplomàcia comercial pròpia que vetlles pels interessos de les nostres empreses. Pertànyer a un país petit és favorable en flexibilitat i això incentiva el govern i els agents econòmics a competir i millorar. Tanmateix si hom es sent identificat en un estat que se’l fa seu lluita pel progrés econòmic d’aquest, s'aconsegueix autoestima que es la base per tenir una població creativa i amb ganes de treballar, tot deixant de perdre el temps en esforços i discussions estèrils. Permetria millorar el benestar de la gent, sobretot de les classes més desafavorides, que hi hagin menys desocupats i faria més viable el sistema de pensions. Podríem desenvolupar una política industrial pròpia dotant a les empreses del beneficis que tenen les empreses en altres territoris com al País Basc on comptat i debatut la fiscalitat neta que acaben pagant, tenint present el que paguen i el que reben del seu govern, és molt més baix que a Catalunya. Moltes empreses vindrien a Catalunya per l’efecte capitalitat i l’ aeroports del prat milloraria en vols intercontinentals.

La història recent ens mostra que la independència de Catalunya és cada com més viable. Si Suïssa és viable (i no només ho és si no que és el segon país més ric del món), per què no ho ha de ser Catalunya si, a sobre, el nostre país té sortida al mar ( fet clau en un món global) i està molt mes ben comunicat i capacitat pel comerç internacional. En aquest sentit es perden potencialitats logístiques dels ports i aeroports catalans , com a lloc d’entrada de productes asiàtics, minvant la capacitat de crear milers de llocs de treballs tot aprofitant les possibilitats que ofereix el comerç internacional.

L'empresa catalana ha de donar el salt a una indústria de qualitat i no cercar la competitivitat per costos i per a això necessita d'una major grandària empresarial que millori el nivell d'eficiència, aprofiti economies d'escala i innovi. No perdre el tren de les tecnologies no significa inventar-les, sinó assegurar-se que es té la capacitat d'usar-les i beneficiar-se d'elles. I per a això es necessiten 4 coses: infraestructures modernes, un entorn empresarial i fiscal que incentivi a les empreses a invertir, treballadors formats - factor molt important perquè la tecnologia i el capital humà tendeixen a ser complementaris- i el més important la empresarialitat com element aglutinador. O sigui, la capacitat emprenedora o, curt i ras, l’empresari.

Des d’aquesta perspectiva la conclusió és òbvia: l'impacte de la crisi i de la globalització en la nostra economia dependrà de la predisposició de la nostra societat a optar per l’estat Catala.

Baix Empordà per la Independència

2011-11-16T20:47:00.002+01:00

Divendres 21 d’octubre vam omplirl’Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Desde bona estona abans d’obrir ja hi havia cua per entrar i a les 9en punt del vespre el teatre era ple de gom a gom. La feina deformigueta que s’havia fet amb tots els voluntaris i voluntàrieshavia donat el seu fruit i tothom va sortir content, amb forçai amb moltes ganes de tirar endavant i anar estenent lesassemblees territorials per tot el Baix Empordà. Cal remarcar lapresència d’alcaldes, regidors i representants de diversospartits polítics que ens van donar l’enhorabona i ens van animar acontinuar el nostre camí

Tant les intervencions delsponents, Josep Albertí, Assumpció Cantalozella, Pere Pugés i LluísLlach com la de la conductora de l’acte Olga Cendrós van serexcel·lents i la col·laboració de les diferents corals de lacomarca, l’Orquestra de Cambra de Sant Feliu i la direcció deRafael Subirachs van donar la solemnitat que la presentació del’Assemblea Territorial de Baix Empordà per la Independènciarequeria.

El resultat de l’acte i la gran participació quehi va haver ens reafirmen, una vegada més, que el camí que s’haemprès, des de la societat civil, per a constituir l’AssembleaNacional Catalana i crear les condicions objectives per poderproclamar la independència és l’encertat. Cada dia tenim més aprop la nostra llibertat!

Enllaços:

La Segarra per la Independència

2011-11-16T20:38:00.001+01:00

La Segarra per la independència

Cervera dóna el tret de sortida a l’assemblea la Segarra per la Independència

El 28 d’octubre un centenar de persones es reuniren a la sala F.Buireu de Cervera en la presentació de l’assemblea la Segarra per la Independència. El Paer en Cap de Cervera, en Ramon Royes, donà la benvinguda a l’acte, seguida pels parlaments d’en Jaume Terribas i en Jordi Murgó, membres del consell de l’ANC en constitució, i de la conferència d’en Ricard Garreta, de la Fundació Catalunya Estat, que va exposar les xifres de l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de l’estat Espanyol.

Al mateix acte es varen signar els estatuts i foren designats els càrrecs dirigents de l’entitat la Segarra per la Independència, essent elegits en Jaume Moya, coordinador, n’Albert Turull, secretari, i en Gabriel Farrando, tresorer. Les vocalies foren per na Rosa Mas, en Ton Mora, n’Eva Bonet i en Jaume Vilà.

L’assemblea segarrenca té com a full de ruta fins al març de 2012 desenvolupar una programació de xerrades, conferències i col·loquis i es difondran documentals i estudis d’experts que posin de manifest la necessitat urgent de Catalunya d’assolir la condició d’Estat sobirà. La mobilització i conscienciació orientades a assolir una majoria social sòlida partidària de l’autodeterminació de Catalunya i fomentar la participació en l’ANC.

Sant Antoni per la Independència

2011-11-16T20:35:00.004+01:00

El passat 2 de novembre a les 7 de la tarda al voltant d'unes 70 persones es van reunir a la Biblioteca Joan Oliver per presentar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Sant Antoni (Barcelona).

A la presentació vam poder comptar amb les meravelloses paraules de Ferran Requejo i Pere Pugès que ens van explicar el perquè de l'ACN. Segons Pere Pugès, membre del secretariat, va dir: "El que volem fer a l'Assemblea és ensenyar que la independència és possible si ens organitzem".

Per altra banda Ferran Requejo, catedràtic de ciències polítiques de la UPF, va fer un brillant anàlisi de la història recent de l’Estat espanyol. Després d’explicar que la única solució per acabar amb els conflictes amb Espanya és la independència. Segons Requejo la importància del moviment de l’ANC són tres factors: és transversal, és personal, no partidista i és un moviment que reforça la creació d’una majoria social. El que és més important, segons Requejo, és construir un full de ruta per la independència.

El dia 9 de novembre es Constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Antoni que esperem poder fer molta i bona feina.

Enllaços:

http://www.llibertat.cat/content/view/14294/1/

Ni autonomisme, ni federalisme, només ens serveix la independència
Per Joan Tarrida

Durant l’acte de presentació de l’ANC al barri de Sant Antoni, el catedràtic de ciència política de la UPF i membre del Consell Permanent de l’ANC va fer una esquematització del procés democràtic espanyol. Procés que ha fet que un federalista convençut com ell, vegi com a única via de supervivència de Catalunya la independència. El resum apressat podria ser “Quan la via autonomista i el federalisme han fracassat, només queda la via independentista per crear un estat propi.” Seguidament trobareu un breu escrit a mode de collage d’alguna de les idees que va presentar-nos. Els mèrits són seus; i els errors són de qui ho ha volgut sintetitzar. Com tothom sap després de la mort del dictador, no es va produir una ruptura sinó una transició, la qual es va plasmar en un pacte que va donar pas a una constitució que va instaurar un "engany" democràtic. El pacte de la transició va condemnar les minories nacionals a ser-ho per sempre; negant-los-hi per sempre més la possibilitat d’un canvi constitucional. Si be és possible que hi hagi alternança política en el Govern, mai podrà haver-hi una majoria de les minories nacionals per canviar la constitució. Així, el nacionalisme espanyol, que representen els dos grans partits espanyols, es perpetua en l'ostentació de la majoria. Per tant, la via autonomista, que va néixer per perpetuar el poder de la majoria nacionalista espanyola, està esgotada després del fracàs col·lectiu del nou Estatut. Allò fonamental que es pretenia: reconeixement legal de la nació catalana; el blindatge de les competències; la bilateralitat amb l'estat; i un nou finançament fora de la LOFCA, ha estat reduït a res després del pas de l'Estatut pel Congrés, Senat i el ribot final del TC. A la fi de tot plegat, a l'Estatut només hi ha una competència exclusiva: la capacitat de crear les institucions d'autogovern. Totes les altres, han anat en retrocés per l'estratègia centralista de l'estat espanyol. I el futur pinta una major involució autonòmica. La via federalista, que mai ha estat del tot explicada pels seu defensors, s'ha mostrat inviable en un Estat dominat pel nacionalisme espanyol. Ni la via del federalisme uniforme, ni molt menys el federalisme asimètric que reconeix les realitats nacionals minoritàries de l'Estat, tenen cap futur. Simplement perquè la idea d’estat que tenen la immensa majoria dels espanyols no és federal, sinó centralista i amb vocació d’unitat nacional a l’espanyola. Així doncs, la supervivència de Catalunya com a nació passa obligatòriament per l'exercici del dret a l'autodeterminació per aconseguir un estat propi. Però si volem ser més pragmàtics, podem assegurar que si volem viure millor, amb més capacitat pressupostària que implica un millor nivell de benestar per a TOTS els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen; si volem unes millors i més ben planificades infraestructures; si volem aconseguir un marc laboral més proper a la nostra realitat econòmica... L'única sortida és la independència. Però per aconseguir-la no n'hi ha prou en proclamar-la d'un dia per l'altre. Abans, cal un treball fosc però imparable d'enfortiment de la massa social que la recolza; establir els contactes internacionals que facin que sigui acceptada pels organismes internacionals; l'assumpció per part de la majoria de partits catalans d'aquest desig de la majoria del poble... I, tot plegat amb un desitjable lideratge ferm i sense marxa enrere.

Les assemblees territorials i sectorials

2011-11-16T20:20:00.000+01:00

Estem fent una xarxa de persones organitzades en assemblees territorials i sectorials, que treballaran interconnectades, amb noves maneres d’entendre, participar i transformar la seva comunitat. Una xarxa de voluntats fermes i ments creatives que faran front i s’adaptaran a qualsevol adversitat que es presenti, fent de Catalunya una nació lliure, justa i avançada.

En el proper número del Notícies trobareu un primer balanç de les Assemblees territorials

Assemblees Sectorials:

Catalunya Exterior per la Independència
Autònoms per la Independència
Enginyers per la Independència
Pagesos per la Independència
Juristes per la Independència
Moviment Obrer per la Independència
Sanitat per la Independència
Immigrants per la Independència
Docents per la Independència
Dones per la Independència

en projecte:

Cristians per la independència
Periodistes per la independència
Arquitectes per la independència
Estudiants per la independència
Joves per la independència
Artistes per la independència

7 de novembre: passat i futur

2011-11-16T19:36:00.004+01:00

Més de 1.000 persones omplen l’Església de St. Agustí 40 anys després reclamant el dret a l’autodeterminació

L’acte ha esdevingut un homenatge als integrants de l’Assemblea de Catalunya i un clam per culminar en el punt programàtic de l’organització que queda pendent: l’exercici del dret a decidir

110 dels integrants de l’Assemblea de Catalunya signen un manifest en què es passa el relleu a l’Assemblea Nacional Catalana perquè treballi per la independència de la nació catalana.

Batista

El Mossèn Francesc Casañas ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l’acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà.

El professor Antoni Batista ha destacat el paper que l’Assemblea de Catalunya va tenir en la transició, ha ressaltat la necessitat de “recordar la història” i ha explicat les accions més importants dutes a terme per l’assemblea i les seves interioritats, com el fet que la Teresa Bofill servís de ‘semàfor’ per indicar que es podia entrar a l’Església de Sant Agustí sense perill.

Batista també ha recordat a homes clau d’aquell període, com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs, o Jordi Carbonell, que han estat ovacionats per les més de mil persones presents a l’acte. Batista, que ha afirmat que l’Assemblea va ser “un Parlament abans que tinguéssim un Parlament”, ha conclòs la seva intervenció parafrasejant a Jordi Carbonell: “Jordi, que la prudència no ens faci traïdors”.

Passat i futur

Ha sigut el motiu de la taula rodona moderada per la membre del Secretariat de l’ANC, Carme Forcadell.

Carbonell ha reivindicat la tasca de l’Assemblea –“Quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes”- i ha deixat clar que “fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència”.

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que “la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació.

Miquel Sellarès ha explicat que “després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni es plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats”. És per això que ha apostat per aconseguir la independència, un procés que, al seu parer, no s’ha de fer en contra de les institucions catalanes. “Tenim tres braços per avançar: institucions, societat civil, amb Òmnium Cultural i altres entitats, i l’Assemblea Nacional Catalana. Junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res”.

Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya i ha criticat l’actual democràcia espanyola, “amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia de pa sucat amb oli”. És per això que s’ha preguntat “a què esperem?” per fer el pas cap a l’emancipació nacional.

El dret a l’autodeterminació

Tots els ponents de l’acte –Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra- han remarcat que el fil que uneix l’Assemblea de Catalunya del 1971 i l’actual Assemblea Nacional Catalana (ANC) és la lluita per assolir i exercir aquest dret.

Aquest fil conductor s’ha fet encara més evident quan, s’ha desplegat la senyera que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. I tot seguit, Pere Ignasi Fages, membre de l’Assemblea de Catalunya, ha llegit un manifest signat per 110 dels integrants d’aquella organització en què es dóna per finalitzada l’etapa autonòmica i es passa el relleu a l’ANC per “aconseguir la llibertat de la nació catalana”. “Mai no hem renunciat a la consecució completa dels nostres objectius”, ha afirmat Fages, que ha afegit que “igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat. Per això, donem suport a l’Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana”.

L’acte ha conclòs amb l’himne nacional de Catalunya.

Enllaços:

Butlletí 1 - Assemblea Nacional Catalana - Moviment per la Independència

2011-10-10T21:21:00.006+02:00

Què m'hem de fer el 12 d'octubre?

2011-10-10T21:14:00.001+02:00

Per Jordi Bilbeny. (www.inh.cat)

Davant de l'interrogant de si hem o no de celebrar el 12 d'octubre, voldria fer unes precisions. La primera de totes és que el que no podem celebrar és una festa imposada pel govern espanyol, sigui el 12 d'octubre o el 23 d'abril. Les festes han de celebrar-se perquè la ciutadania les celebra o les vol celebrar. I una festa imposada per l'estat espanyol és sempre una festa imposada.
Ara bé, dit això, voldria també remarcar que, en aquesta festa precisa, el que l'estat ens ha volgut inculcar és una gesta nàutica castellana, esdevinguda espanyola per raons d'estat. Una festa que, tal com Espanya ens la ven, als catalans no ens va ni ens ve. Però vet aquí la meva tercera consideració. És cert que l'anomenada descoberta d'Amèrica és una festa aliena a Catalunya? És una festa castellano-andalusa on els espanyols celebren les gestes de la gran ciència naval andalusa i de la seva gran marina? No cal ser gaire espavilats per adonar-nos que Andalusia no va tenir mai cap marina que fes cap gesta remarcable. Que a l'Edat Mitjana l'única marina hispana que va sobresortir per les seves gestes i conquestes fou la marina catalana. I que no hi ha cap ciència nàutica ni cap cosmògraf, ni cap mapamundi ni carta de navegar, ni cap escola de pilots a la Castella dels segles XIII, XIV i XV.
Llavors, si la ciència nàutica, la cosmogràfica i la marina important eren a Catalunya, on també hi havien les llotges, els consolats i les cases de contractació, Castella va organitzar i dur a terme sense tot això la gesta naval i científica més important del tots els temps? És clar que no. És evident que és materialment impossible que una gent que no tenia els instruments necessaris per navegar i guiar-se per les mars del món, pogués arribar on ens diuen els llibres que va arribar: a l'altre costat de l'Atlàntic.
Però els llibres estan adulterats. Ara sabem que no es podia editar un llibre sense que passés per la supervisió de la censura d'estat. I que, per tant, la història que l'estat espanyol ha confegit d'aquests fets és totalment desvirtuada i falsa. I anem a la darrera consideració: si En Colom era català, si ho era també el papa Alexandre VI i el bisbe de Barcelona, Pere Garcia, que és a Roma enllestint la butlla pontifícia d'atorgament de les noves terres als Reis Catòlics i, després ve a Barcelona, on la fa pública; si catalans són els membres de la cancelleria reial catalana que intervenen en l'assumpte americà, com En Joan de Coloma i En Gabriel Sanxis i mossèn Joan Pere; si català és el cap militar de la segona expedició, En Pere Bertran Margarit, cosí d'En Colom; si era també català i monjo de Montserrat el Pare Bernat Boïl, que és el Legat del Vaticà a les terres del Nou Món; si vivien a Catalunya els germans Ianyes Pinçon i En Joan de Cossa, tal com deixa palès la documentació de l'època; si En Colom torna a Barcelona, on és rebut multitudinàriament; si tota la segona expedició els reis i En Colom la preparen des de Barcelona, on amb aquest fi hi signen més de cent documents; com podem dir que els catalans no hi vam tenir res a veure i que aquest fet no ens afecta o no ens incumbeix? I tant que ens afecta. I tant que ens incumbeix. I el més important de tot: ens pertany, perquè forma part de la nostra història i de la nostra civilització.
El 12 d'octubre potser hauria de deixar de ser una festa perquè els catalans, amb una bena als ulls, i amb informació adulterada, deixem de mirar-nos amb recel i menyspreu el que els espanyols ens diuen que hem de celebrar. És clar que no hem de celebrar la festa de l'adulteració documental, de la censura infinita i del rentat de cervell, amb imposició inclosa. Ens faríem un flac favor, per no dir un favor suïcida. El que hem d'aprofitar d'aquest i de tots els 12 d'octubre esdevenidors és la informació, els sentit crític, la restauració del nostre passat, la nova documentació que aflora a través de múltiples estudis. Hem d'aprofitar aquesta festa, no per ploriquejar un altre cop més, o per brindar inconscientment, sinó per recuperar la memòria col·lectiva i passar-la a les generacions futures, que és també el camí més recte i lluminós per recuperar la nostra dignitat: la personal i la nacional. I sortir així, d'una vegada per totes, definitivament, del gran decorat de la mentida i l'alienament en què ens han incrustat els nostres multiseculars exterminadors.

i el dia 10 de març ens constituïm

2011-10-10T20:39:00.013+02:00

El 10 Març 2012, ens constituïm

El Consell Permanent aprova ajornar la data de constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, a proposta del Secretariat, durant la reunió extraordinària conjunta del dia 24 de setembre 2011 que se celebrà a la capital del País. Per una majoria aclaparadora i amb el vist-i-plau de la feina desenvolupada fins al moment per les diverses comissions de treball del Secretariat, els membres del Consell Permanent recolliren les línies generals del pla de treball respecte als àmbits d’extensió arreu del territori.

L’objectiu de la creació d´Assemblees i de la pròpia ANC és aconseguir l'Estat propi i això només serà possible a través d'un procés estudiat i estructurat. Un procés així requereix d'alguna cosa més que anar-nos organitzant esporàdicament per a activitats concretes, per bones i interessants que siguin (les consultes o les manifestacions, per exemple). Cal una estructura estable i sòlida, amb capacitat d'actuació ràpida, unitària i que -alhora- tingui capacitat de "pensar" i no només d'actuar. No hem de pretendre articular la majoria social fent que tothom sigui membre de les assemblees, sinó fent que tothom que estigui organitzat tingui capacitat, possibilitats i recursos per arribar a la majoria social. Una estructura estable ens estalvia la preocupació de les qüestions organitzatives, que ja tindrem resoltes durant aquesta etapa inicial, i ens podrem concentrar més en els continguts, els arguments i les accions, que són els que ens faran assolir aquesta majoria social necessària.
Les inscripcions a l’ANC són a títol individual, al marge d’altres adscripcions polítiques o socials. El que fem, més que fer-nos notar, és anar fent feina de formigueta: seguim essent en l’etapa constituent; estem fent que el missatge de la independència sigui molt més estructurat i menys emotiu; estem promovent el debat i formant-nos en ell; i estem preparant el debat de com ha d’estructurar-se l’Assemblea Nacional Catalana i com ha de funcionar. També debatem el full de Ruta cap a la independència. En efecte, fem xarxa i a partir del 10 de març farem estructura. Primer ens agrupem els convençuts; després haurem d’anar a buscar la resta.
El Secretariat s'ha organitzat mitjançant diverses comissions de treball i una de coordinació; ha aprovat uns estatuts transitoris i ha establert una metodologia de funcionament intern pròpia, i per a les Assemblees territorials, sectorials i el Consell Permanent. El 24 de setembre es va presentar al Consell Permanent el primer balanç. Es debaté i s'aprovà el canvi de data al 10 de març i desenvolupar el Pla d'acció.

Enllaços:

PowerPoint de presentació de l'ANC

Prioritats del període constituent

2011-10-10T20:38:00.006+02:00

Som en fase constituent
El Secretariat i el Consell Permanent sorgits de la Conferència Nacional per l’Estat propi celebrada el passat dia 30 d’abril de 2.011 al Palau de Congressos de Montjuïc, tenen el mandat de constituir l’Assemblea Nacional Catalana durant els propers mesos.

Assemblees Territorials...

...participin en el debat sobre el Full de Ruta i la Ponència organitzativa, cosa que deriva d’un imperatiu i un compromís adoptats a la Conferència Nacional.

Objectiu de mínims per al 10 de març de 2012:

Aconseguir 250 Assemblees territorials (1 per municipi de més de 3.000 habitants.
7.500 inscrits (1 per mil de la població de Catalunya)

Mapa de territorials

Assemblees Sectorials...

...arranquem en matèria sectorial. Les assemblees sectorials pretenen reforçar la tasca d’extensió per arribar a aquells professionals agrupats del mateix àmbit, malgrat puguin estar allunyats geogràficament, i no només de punta a punta del país, sinó fins i tot entre els catalans dispersos pel món, que també han de prendre part activa en el procés. Els inscrits a les assemblees sectorials tenen sempre i en tot cas adscripció territorial.

Enginyers per la independència, Pagesos per la independència, Sanitat per la independència, Immigrants per la independència, Lluita obrera per la independència, Juristes per la independència, Feministes per la independència, Arquitectes per la independència...

I els catalans a l'exterior: llegiu la carta enviada a Casals i Centres catalans de fora de casa

Pla d’Acció...

...comencem a reunir-nos per organitzar i orientar la tasca de la gent fins a la constitució de l’ANC.

El Pla d’acció s’està adaptant al canvi de calendari. Les AT’s i les AS’s tenen dues tasques a fer, prou assumibles, com són el debat de les dues Ponències: el Full de ruta i la Ponència organitzativa, que s’han reformulat amb les esmenes rebudes fins l’1 d’octubre.
Vegeu els Acords del Secretariat

______

Objectius generals fins al 10 Març 2012
Fer Xarxa: impulsar la creació de Assemblees Territorials i Sectorials arreu de la nació i dinamitzar-les.

Mínims: 260 assemblees i 7.500 persones inscrites.

Debat de 2 ponències: la del Full de Ruta i l’Organitzativa de l’ANC.

Enllaços:

Xarxa, organització, cohesió

2011-10-10T20:31:00.007+02:00

Les Assemblees: xarxa, organització, cohesió La prioritat d’aquest període constituent de l’ANC és impulsar principalment i primordial la constitució d’assemblees territorials i sectorials arreu de Catalunya perquè debatin el ‘Full de Ruta’ i la ‘Ponència organitzativa’.

L'ANC ha realitzat prop de 90 actes arreu del País, entre els mesos de juny, juliol i setembre. Vegeu el llistat d'actes realitzats

Ara toca fer xarxa, organitzar-nos bé i cohesionar l’independentisme.

L’Assemblea té a veure amb la “teoria de la polifonia”. Ens organitzem i cohesionem en xarxa arreu de la Nació per fer allò que la gent del nostre poble sempre ha sabut fer bé, com quan fem cant coral, caramelles o corrandes. Per cantar bé tots junts, cal que cadascú escolti els seus veïns.

Enllaços:

Onze de setembre, què commemorem?

2011-10-10T20:24:00.004+02:00

Diada Nacional

L’Onze de setembre fou la primera vegada on les Assemblees territorials constituïdes tingueren presència pública i organitzada. L’ANC, com a moviment en procés de constitució, arrela de forma imparable amb la constant creació de noves Assemblees territorials i sectorials.

Enllaços:

Presentació Osona per la Independència

2011-10-10T20:09:00.004+02:00

La capital d’Osona realitzà el 23 de setembre l’acte de constitució de l’assemblea comarcal com a eina a disposició de tots i cadascun dels seus municipis per a la creació de les assemblees d’àmbit municipal.
Així mateix serví per endegar el procés de creació de municipis per la independència.

1.500persones assisteixen a Vic a l’acte públic d’Osona per laIndependència amb la participació, entre altres, de Lluís Llach,Ricard Torrents i Jordi Folch. Tot un èxit! La sala no tenia unaforament prou gran per acollir tothom i s’habilitaren salesannexes.

Enllaços: