7 de novembre: passat i futur



Més de 1.000 persones omplen l’Església de St. Agustí 40 anys després reclamant el dret a l’autodeterminació
L’acte ha esdevingut un homenatge als integrants de l’Assemblea de Catalunya i un clam per culminar en el punt programàtic de l’organització que queda pendent: l’exercici del dret a decidir
110 dels integrants de l’Assemblea de Catalunya signen un manifest en què es passa el relleu a l’Assemblea Nacional Catalana perquè treballi per la independència de la nació catalana.

Batista
El Mossèn Francesc Casañas ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l’acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà.
El professor Antoni Batista ha destacat el paper que l’Assemblea de Catalunya va tenir en la transició, ha ressaltat la necessitat de “recordar la història” i ha explicat les accions més importants dutes a terme per l’assemblea i les seves interioritats, com el fet que la Teresa Bofill servís de ‘semàfor’ per indicar que es podia entrar a l’Església de Sant Agustí sense perill.
Batista també ha recordat a homes clau d’aquell període, com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs, o Jordi Carbonell, que han estat ovacionats per les més de mil persones presents a l’acte. Batista, que ha afirmat que l’Assemblea va ser “un Parlament abans que tinguéssim un Parlament”, ha conclòs la seva intervenció parafrasejant a Jordi Carbonell: “Jordi, que la prudència no ens faci traïdors”.

Passat i futur
Ha sigut el motiu de la taula rodona moderada per la membre del Secretariat de l’ANC, Carme Forcadell.
Carbonell ha reivindicat la tasca de l’Assemblea –“Quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes”- i ha deixat clar que “fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència”.
Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que “la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació.
Miquel Sellarès ha explicat que “després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni es plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats”. És per això que ha apostat per aconseguir la independència, un procés que, al seu parer, no s’ha de fer en contra de les institucions catalanes. “Tenim tres braços per avançar: institucions, societat civil, amb Òmnium Cultural i altres entitats, i l’Assemblea Nacional Catalana. Junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res”.
Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya i ha criticat l’actual democràcia espanyola, “amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia de pa sucat amb oli”. És per això que s’ha preguntat “a què esperem?” per fer el pas cap a l’emancipació nacional.

El dret a l’autodeterminació
Tots els ponents de l’acte –Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra- han remarcat que el fil que uneix l’Assemblea de Catalunya del 1971 i l’actual Assemblea Nacional Catalana (ANC) és la lluita per assolir i exercir aquest dret.
Aquest fil conductor s’ha fet encara més evident quan, s’ha desplegat la senyera que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. I tot seguit, Pere Ignasi Fages, membre de l’Assemblea de Catalunya, ha llegit un manifest signat per 110 dels integrants d’aquella organització en què es dóna per finalitzada l’etapa autonòmica i es passa el relleu a l’ANC per “aconseguir la llibertat de la nació catalana”. “Mai no hem renunciat a la consecució completa dels nostres objectius”, ha afirmat Fages, que ha afegit que “igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat. Per això, donem suport a l’Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana”.
L’acte ha conclòs amb l’himne nacional de Catalunya.

Enllaços: