L'Assemblea de Catalunya, molt més que un record

Per Blanca Serra. (http://blocs.mesvilaweb.cat/leuka43)

Aquest 7 de novembre farà 40 anys que un grup nombrós  de catalans i catalanes, vinguts d’arreu del país van reunir-se de forma totalment clandestina a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, amb l’objectiu de tirar endavant una iniciativa política de gran abast en el context de la lluita democràtica contra la dictadura franquista: la iniciativa va ser la constitució de l’Assemblea de Catalunya i l’aprovació d’uns objectius marc que havien de guiar la seva acció política: llibertats democràtiques, amnistia per als presos i exiliats polítics, Estatut d’Autonomia com a pas previ a l’exercici del dret d’autodeterminació, garanties per a l’accés del poble al poder econòmic i polític, coordinació democràtica amb la resta de l’estat.

Del 1971 al 1977 l’Assemblea de Catalunya va integrar amb aquests objectius un gruix molt ampli i significatiu d’organitzacions socials: sindicats, partits polítics des del catalanisme conservador al republicanisme, comunisme i independentisme, col·legis professionals, entitats i grups culturals i religiosos, nuclis d’independents; tots ells reunits en assemblees territorials de comarques, pobles i barris que agrupaven amplis sectors obrers i populars.

Tot i que els problemes de seguretat, actuant en la clandestinitat, no van ser pocs, amb dues detencions col·lectives el 1973 i el 1974 de gran transcendència, l’Assemblea de Catalunya va reeixir a ser el principal marc de coordinació de la resistència contra la dictadura als anys 70 i va organitzar les principals mobilitzacions populars d’aquells anys a tot el país fins a arribar al primer onze de setembre no clandestí a Sant Boi i al milionari de 1977.

Tampoc no van faltar les divisions i els conflictes polítics entre els partidaris d’una ruptura democràtica i d’avançar en les llibertats nacionals de Catalunya  i els partidaris d’una transició pactada amb les forces properes al règim dictatorial.

Per això 40 anys després podem constatar que els objectius de l’Assemblea de Catalunya s’han aconseguit només en part i que  en el camí de les llibertats polítiques, socials i nacionals hi ha encara molts objectius per assolir: l’esgotament de l’autonomisme i el precari funcionament democràtic, que ha quedat clar amb  la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, la imposició d’un Estat espanyol cada cop més depredador i centralista que ens impedeix aplicar millores socials, els atacs a la llengua catalana, l’ impediment d’estratègies conjuntes amb la resta de Països Catalans, l’ofegament de tota possibilitat de reconeixement internacional de la nostra personalitat política i cultural així ho certifiquen.
Per aquests motius, igual que fa 40 anys, també ara un nombrós grup de catalans i catalanes ens constituirem en l’Assemblea Nacional Catalana, conscients que ens cal articular i organitzar l’ampli moviment de rebuig que s’està manifestant a l’actual procés de destrucció econòmica i de desestructuració social que estem patint; aquest moviment de rebuig ens situa en un nou escenari polític no autonomista,  clarament dirigit a la consecució de la independència política i a la construcció d’un estat propi.

Ja no estem en clandestinitat, ja disposem de l’enorme potencial de les xarxes socials, ja sabem que, cada cop més,  vells i nous catalans, amb manifestacions massives, votacions populars en les consultes sobre la independència a centenars de municipis, acords d’ajuntaments de rebuig a les imposicions del constitucionalisme espanyol estan prenent consciència que el camí que ens convé és el de la independència; ja tenim uns parlaments autonòmics amb diputats i diputades partidaris d’avançar en el nou escenari cap a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana serà un agent polític i social de gran força, que donarà un impuls decisiu a la consecució d’una àmplia majoria social en favor de la independència, que articularà el procés d’autodeterminació i li donarà credibilitat i viabilitat, que visualitzarà el  compromís sòlid del poble català amb la llibertat, la democràcia i la justícia social.