Els Mags d'Orient no eren reis

CLAR i CATALÀ

Els Mags d’Orient no eren Reis
No portaven corona portaven barretina
Eren astròlegs que sabien matemàtiques i geometria astral, tenien una concepció científica de l’Univers. La seva història podria ser una llegenda mitològica que s’ha de interpretar amb sentit al·legòric i no amb sentit literal.
El llenguatge popular parla del Dia de Reis per a referir-se al dia 6 de Gener, a tots els pobles de Catalunya i altres llocs del món on es celebra desfilen les Cavalcades de Reis i els infants son obsequiats amb regals. Tots els infants es coneixen els noms dels anomenats reis que són Melcior, Gaspar i Baltasar. Un blanc, un ros i un negre.
En el Nou Testament, només l'Evangeli de Sant Mateu cita als tres Mags, i diu el següent: Quan Jesús va néixer a Betlem de Judea en dies del rei Herodes, van venir de l'orient a Jerusalem uns mags dient: On està el rei dels jueus, que ha nascut? Perquè la seva estrella hem vist a l'orient i venim a adorar-lo. Escoltant això, el rei Herodes es va torbar, i tota Jerusalem amb ell. I convocats tots els principals sacerdots, i els escribes del poble, els va preguntar on havia de néixer el Crist. [...] Llavors Herodes, cridant en secret als mags, va indagar d'ells diligentment el temps de l'aparició de l'estrella; i enviant-los a Betlem [...]
A la Bíblia es diu que eren savis no es diu pas que fossin reis. En els pessebres, que són les escenificacions genuïnament catalanes de les celebracions de les festes de Nadal, originàriament, s'hi posaven els tres mags; no s'hi posaven els tres reis. Com és que ara es posen tres reis? Quan es va produir el canvi? En quin moment històric? Tot sovint s’esborren els símbols, es desvirtuen o tergiversen i es confon al poble tancant-lo dins la closca d’una mentalitat enganyosa i falsaria buidada de sentit. I per a retrobar el sentit cal retornar als orígens. Orígens no vol dir passat; en llengua hebrea or vol dir llum, es a dir, retrobar el sentit original de les manifestacions culturals. El vernaclisme o l’origenisme, inclou tres aspectes: el material que determina la voluntat, el sentimental que determina l’emotivitat i l’idea que determina la mentalitat. La mentalitat es posa de manifest per mitjà dels símbols. Per a controlar i sotmetre un poble simplement s’ha de desvirtuar el seu simbolisme origenista. El cas d’haver convertit els mags en reis, n’és un exemple. La independència d’una nació vernacla passa per la recuperació dels seus símbols origenistes. La nació catalana, tot i que està en el camí regeneracional de fer-ho, té molt per fer. És més, és ben trist que avui hi hagi d’haver catalans, que després de tants anys de infortunis i adversitats sofertes per la nació catalana, no sàpiguen reconèixer, ni el sentit ni el valor de la simbologia que, com un mirall cultural, posa de manifest la identificació veritablement i origeneísticament pròpia de l’esperit nacional català, i per tant, de Catalunya, i per tant, dels catalans. Hem despertat després d’una llarga nit i ens trobem en temps de recuperació. Ens hem de vestir adequadament.
En el Nou testament de la Bíblia, sant Mateu 2, 1-12 trobem: Ells, havent escoltat el rei, es van anar; [...] I a l'entrar en la casa, van veure el nen amb la seva mare Maria, i postrant-se el van adorar; i obrint els seus tresors, li van oferir presents: or, encens i mirra. Però sent avisats per revelació en somni que no tornessin a Herodes, van tornar a la seva terra per un altre camí. Si sant Mateu ens diu que eren mags, qui i perquè ens fan creure que eren reis? Portaven una gorra frígia, una gorra que a Catalunya en diem barretina. No portaven corona. Qui ens fa creure que portaven corona, probablement alguns monàrquics; no crec pas que fossin els republicans. Si bé, no obstant, hi podem trobar també una qüestió teològica relacionada amb el concepte de Déu o la Divinitat.
Si portaven gorra frígia o una mena de barretina com la catalana, qui i perquè ens volen fer creure que portaven corona? Es pot veure una representació dels “mags” amb aquesta gorra frígia que anomenem “barretina catalana” en un mural fet per voluntat de  Teodoric l’any 505 per al  culte arrià de la seva gent, a la  basílica de Sant Apol·linar el Nou a la ciutat de Ràvena a la regió històrica de la Romanya,
actualment sota denominació política d’Itàlia.
Posteriorment al final del segle VI, donat que els arrians van ser considerats cristians herètics, la basílica va ser consagrada al  culte catòlic  i dedicada a Sant Martí de Tous. Trobem una imatge dels Mags amb gorra frígia i per primera vegada a l'escena de l’art bizantí es troba l’Evangeli, no en ordre cronològic, sinó com apareixen a les lectures per Pasqua de l'església a Ràvena segons les idees del culte arrià.
Els cristians arrians, eren els arrians, els cristians albigesos o els càtars del segle XII. De fet, als càtars o cristians albigesos se’ls titllava d’arrians. I, volien constituir una nació o confederació de nacions al voltant dels Pirineus, entre aquestes Occitània, Aragó, Catalunya i Euskadi. Tenien una determinada concepció del cristianisme; el seu concepte de Déu era astrològic basat en el Pare Celestial del Nou Testament i rebutjaven el concepte de Jahvé de l’Antic Testament, perquè consideraven que “Jahvé no és el mateix que el Pare Celestial” – Seguien només el Nou Testament i en concret i de manera especial les ensenyances evangèliques de Sant Joan i l’Apocalipsi que vol dir Revelació. Els quatre genets de l’apocalipsi, per a ells no eren representacions de la mort sinó que, els genets eren derivacions del grec gènesi que vol dir orígen; tot el contrari de què ens han fet creure.
Darrera la barretina, o gorra frígia hi ha una concepció cultural que comporta una interpretació astrològica, que un determinat cristianisme identificava amb el pare Celestial: tres mags, amb sentit al·legòric, tres estels de la constel·lació d’Orió que es posen en línia amb el Sol el dia del solstici d’hivern. La Bíblia és un recull de relats simbòlics carregats de coneixement al·legòric, es a dir, que no s’ha de llegir de forma literal. Cal retornar als orígens i recuperar el sentit o contingut que ens ha estat buidat.
Quan Catalunya començarà a recuperar els pessebres catalans amb criteri original, quan tornarà a posar els tres mags amb barretina als pessebres catalans. I, quan començarà a reivindicar que el mal anomenat Dia de Reis en alguns llocs encara en diuen Dia del Reis Mags, es comenci a dir Dia dels Mags, els savis? Serà llavors quan haurem enfilat el camí de recuperació de la nostra mentalitat, dels nostres símbols. A que esperem? ja que, tal com ens van les coses de malament, amb els nostres opositors,  adversaris de la saviesa, prouta falta ens fa.
Jordi Salat Orteu

3 comentaris:

vallfosca ha dit...

La idea general i genèrica és d’allò més bona, però hi veig un parell de cosetes un xic esbiaixades, i és que encara no ho hem estudiat prou.

- Si els mags veien l’estel a l’orient, com és que venien d’orient?, no encaixa, potser si veien l’estel a l’orient era per què venien d’occident.
- En general la Bíblia és una narració política. Ja sé que aquest punt de vista és nou i no interessa gaire ningú, però si tenim en compta que va ser A-Bel que matà Caïm, i no al inrevés, amb les conseqüències implícites que aquesta estafa històrica ha tingut i te encara en la configuració del Món, comprendrem que aquesta narració esbiaixa la veritat del FETS tant com li plau a l’autor al servei d’una fi política.
- Pel que fa als arrians, el nom no el prenen de “harri-a” pedra en iber sinó de ari “itinerants” sense terra, desarrelats, nòmades. El fet que els arrians més abrandats fossin els Gots, poble ari d’organització oligàrquica i patriarcal etc, ens ho confirma

Tot i així cal entendre, potser, que en aquell temps, Roma ens havia robat el “zaldubibante” o carnaval riberenc per a convertir-lo en “Semana Santa”.
L’església catòlica és en essència l’església ARIA. Els arrians es negaven a assumir una doctrina de fons iber, però coincidien amb els romanents culturals ibers en la seva re-Belia respecte de la Roma llatina.
També cal entendre que pels aris re-bels acceptar que Iesuha (un Gal·lileu, iber) era Déu era sumir-se en un Poder que no podien vèncer amb la força de les armes.

Salutacions cordials, Vallfosca.

Anònim ha dit...

Los tres reyes magos son tres estrellas de la constelación de Orión (su cintura) que apuntan hacia Sirio y éstas se alinean hacia el Sol. Dios es una metáfora del sol. Se dice que llevaban corona como representación del brillo de las estrellas...

La religión como el nacionalismo son inventos de manipulación masiva...

Cataluña, como España, como cualquier otra nación es un invento tan absurdo como tu narración...

Anònim ha dit...

Vaya paja mental