Els Mags d’Orient
no eren Reis
No
portaven corona portaven barretina
Eren
astròlegs que sabien matemàtiques i geometria astral, tenien una
concepció científica de l’Univers. La seva història podria ser
una llegenda mitològica que s’ha de interpretar amb sentit
al·legòric i no amb sentit literal.
El
llenguatge popular parla del Dia
de Reis
per a referir-se al dia 6 de Gener, a tots els pobles de Catalunya i
altres llocs del món on es celebra desfilen les Cavalcades
de Reis
i els infants son obsequiats amb regals. Tots els infants es coneixen
els noms dels anomenats reis
que són Melcior, Gaspar i Baltasar. Un blanc, un ros i un negre.
En
el Nou Testament, només l'Evangeli de Sant Mateu cita als tres Mags,
i diu el següent: Quan
Jesús va néixer a Betlem de Judea en dies del rei Herodes, van
venir de l'orient a Jerusalem uns mags dient: On està el rei dels
jueus, que ha nascut? Perquè la seva estrella hem vist a l'orient i
venim a adorar-lo. Escoltant això, el rei Herodes es va torbar, i
tota Jerusalem amb ell. I convocats tots els principals sacerdots, i
els escribes del poble, els va preguntar on havia de néixer el
Crist. [...] Llavors Herodes, cridant en secret als mags, va indagar
d'ells diligentment el temps de l'aparició de l'estrella; i
enviant-los a Betlem [...]
A
la Bíblia es diu que eren savis
no es diu pas que fossin reis.
En els pessebres, que són les escenificacions genuïnament catalanes
de les celebracions de les festes de Nadal, originàriament, s'hi
posaven els tres mags; no s'hi posaven els tres reis. Com és que ara
es posen tres reis? Quan es va produir el canvi? En quin moment
històric? Tot sovint s’esborren els símbols, es desvirtuen o
tergiversen i es confon al poble tancant-lo dins la closca d’una
mentalitat enganyosa i falsaria buidada de sentit. I per a retrobar
el sentit cal retornar als orígens. Orígens no vol dir passat; en
llengua hebrea or
vol dir llum,
es a dir, retrobar el sentit original de les manifestacions
culturals. El vernaclisme o l’origenisme, inclou tres aspectes: el
material que determina la voluntat, el sentimental que determina
l’emotivitat i l’idea que determina la mentalitat. La mentalitat
es posa de manifest per mitjà dels símbols. Per
a controlar i sotmetre un poble simplement s’ha de desvirtuar el
seu simbolisme origenista. El cas d’haver convertit els mags en
reis, n’és un exemple. La independència d’una nació vernacla
passa per la recuperació dels seus símbols origenistes.
La nació catalana, tot i que està en el camí regeneracional
de
fer-ho, té molt per fer. És més, és
ben trist que avui hi hagi d’haver catalans, que després de tants
anys de infortunis i adversitats sofertes per la nació catalana, no
sàpiguen reconèixer, ni el sentit ni el valor de la simbologia que,
com un mirall cultural, posa de manifest la identificació
veritablement i origeneísticament pròpia de l’esperit nacional
català, i per tant, de Catalunya, i per tant, dels catalans.
Hem despertat després d’una llarga nit i ens trobem en temps de
recuperació. Ens hem de vestir adequadament.
En el
Nou testament de la Bíblia,
sant Mateu 2,
1-12
trobem:
Ells, havent escoltat el rei, es van anar; [...] I a l'entrar en la
casa, van veure el nen amb la seva mare Maria, i postrant-se el van
adorar; i obrint els seus tresors, li van oferir presents: or, encens
i mirra. Però sent avisats per revelació en somni que no tornessin
a Herodes, van tornar a la seva terra per un altre camí.
Si sant Mateu ens diu que eren mags,
qui i perquè ens fan creure que eren reis?
Portaven una gorra frígia, una gorra que a Catalunya en diem
barretina.
No portaven corona. Qui ens fa creure que portaven corona,
probablement alguns monàrquics; no crec pas que fossin els
republicans. Si bé, no obstant, hi podem trobar també una qüestió
teològica relacionada amb el concepte de Déu o la Divinitat.
Si
portaven gorra frígia o una mena de barretina com la catalana, qui i
perquè ens volen fer creure que portaven corona? Es pot veure una
representació dels “mags” amb aquesta gorra frígia que
anomenem “barretina catalana” en un mural fet per voluntat de
Teodoric l’any 505 per al culte arrià de la seva gent,
a la basílica de Sant Apol·linar el Nou a la ciutat de
Ràvena a la regió històrica de la Romanya,
actualment
sota denominació política d’Itàlia.
Posteriorment
al final del segle VI, donat que els arrians van ser considerats
cristians herètics, la basílica va ser consagrada al culte
catòlic i dedicada a Sant Martí de Tous. Trobem una imatge
dels Mags amb gorra frígia i per primera vegada a l'escena de l’art
bizantí es troba l’Evangeli, no en ordre cronològic, sinó
com apareixen a les lectures per Pasqua de l'església a Ràvena
segons les idees del culte arrià.
Els
cristians
arrians,
eren els arrians, els cristians albigesos o els càtars del segle
XII. De fet, als càtars o cristians albigesos se’ls titllava
d’arrians.
I, volien constituir una nació o confederació de nacions al voltant
dels Pirineus, entre aquestes Occitània, Aragó, Catalunya i
Euskadi. Tenien una determinada concepció del cristianisme; el seu
concepte de Déu era astrològic
basat en el Pare Celestial del Nou Testament i rebutjaven el concepte
de Jahvé de l’Antic Testament, perquè consideraven que “Jahvé
no és el mateix que el Pare Celestial” – Seguien només el Nou
Testament i en concret i de manera especial les ensenyances
evangèliques de Sant Joan i l’Apocalipsi
que vol dir Revelació.
Els quatre genets de l’apocalipsi, per a ells no eren
representacions de la mort sinó que, els genets
eren derivacions del grec gènesi
que vol dir orígen;
tot el contrari de què ens han fet creure.
Darrera
la barretina, o gorra frígia hi ha una concepció cultural que
comporta una interpretació astrològica, que un determinat
cristianisme identificava amb el pare Celestial: tres mags, amb
sentit al·legòric, tres estels de la constel·lació d’Orió que
es posen en línia amb el Sol el dia del solstici d’hivern. La
Bíblia és un recull de relats simbòlics carregats de coneixement
al·legòric, es a dir, que no s’ha de llegir de forma literal. Cal
retornar als orígens i recuperar el sentit o contingut que ens ha
estat buidat.
Quan
Catalunya començarà a recuperar els pessebres catalans amb criteri
original, quan tornarà a posar els tres
mags amb barretina
als pessebres catalans. I, quan començarà a reivindicar que el mal
anomenat Dia
de Reis
en alguns llocs encara en diuen Dia
del Reis Mags,
es comenci a dir Dia
dels Mags,
els savis? Serà llavors quan haurem enfilat el camí de recuperació
de la nostra mentalitat, dels nostres símbols. A que esperem? ja
que, tal com ens van les coses de malament, amb
els nostres opositors, adversaris de la saviesa,
prouta falta ens fa.
Jordi
Salat Orteu
3 comentaris:
La idea general i genèrica és d’allò més bona, però hi veig un parell de cosetes un xic esbiaixades, i és que encara no ho hem estudiat prou.
- Si els mags veien l’estel a l’orient, com és que venien d’orient?, no encaixa, potser si veien l’estel a l’orient era per què venien d’occident.
- En general la Bíblia és una narració política. Ja sé que aquest punt de vista és nou i no interessa gaire ningú, però si tenim en compta que va ser A-Bel que matà Caïm, i no al inrevés, amb les conseqüències implícites que aquesta estafa històrica ha tingut i te encara en la configuració del Món, comprendrem que aquesta narració esbiaixa la veritat del FETS tant com li plau a l’autor al servei d’una fi política.
- Pel que fa als arrians, el nom no el prenen de “harri-a” pedra en iber sinó de ari “itinerants” sense terra, desarrelats, nòmades. El fet que els arrians més abrandats fossin els Gots, poble ari d’organització oligàrquica i patriarcal etc, ens ho confirma
Tot i així cal entendre, potser, que en aquell temps, Roma ens havia robat el “zaldubibante” o carnaval riberenc per a convertir-lo en “Semana Santa”.
L’església catòlica és en essència l’església ARIA. Els arrians es negaven a assumir una doctrina de fons iber, però coincidien amb els romanents culturals ibers en la seva re-Belia respecte de la Roma llatina.
També cal entendre que pels aris re-bels acceptar que Iesuha (un Gal·lileu, iber) era Déu era sumir-se en un Poder que no podien vèncer amb la força de les armes.
Salutacions cordials, Vallfosca.
Los tres reyes magos son tres estrellas de la constelación de Orión (su cintura) que apuntan hacia Sirio y éstas se alinean hacia el Sol. Dios es una metáfora del sol. Se dice que llevaban corona como representación del brillo de las estrellas...
La religión como el nacionalismo son inventos de manipulación masiva...
Cataluña, como España, como cualquier otra nación es un invento tan absurdo como tu narración...
Vaya paja mental
Publica un comentari a l'entrada