ANC-Les Corts organitza un debat sobre COM fer la independència.
CRÒNICA. LAIA MASRAMON
El divendres 13 de Gener del 2011, a L'Espiga de les Corts, LcxI va organitzar un debat polític sobre el tema "Independència, com?" amb en Miquel Strubell com a moderador (catedràtic en Sociolingüística a la UOC). Els participants van ser: Carles Agustí, Secretari d'Organització de la Federació de Barcelona Ciutat de Convergència i Unió; Oriol Amorós, Vicesecretari General de Comunicació i Estrategia i diputat al parlament de Catalunya d'Esquerra Republicana de Catalunya; Núria Cadenes, Secretària de Formació i Atenció a la Militància de l'Executiva Nacional de Solidaritat Catalana per l'Independència; Xavier Angelergues que forma part del Secretariat Nacional de les CUP; i Ignasi Planas Portaveu de Reagrupament i Secretari de la Junta Nacional.
Els participants van anar desgranant la posició dels seus respectius partits en relació a cadascun dels aspectes que se'ls va proposar en relació amb la ruta que cal seguir per assolir la independència del país.
La sala estava a vessar de públic, el qual es va mostrar molt actiu i molt compromès en el col·loqui que va seguir a la intervenció dels oradors.
CIU va explicar que 1) Hem de tenir en compte l’evolució democràtica d’Espanya, que és diferent de, per exemple, la Gran Bretanya; 2) Necessitem suport internacional, i això cal treballar-ho; 3) L’estat actual de l’opinió pública: ara som al 50% favorable, i ho hem d’assegurar perquè no ens podem permetre fallar com sí que s’ho permet el Quebec. I va alertar que sí es declara la independència demà la podriem perdre demà passat. Que desitja assolir la independència econòmica com a primer pas, i que cal treballar per convèncer el 50% de població que dubta o està en contra la independència.
ERC va ressaltar que tant l'esquerra com la dreta havien provat de trobar complicitats de classe a espanya sense èxit, concloent que cal descartar aquesta via i reclamar la llibertat sense vacil·lar. / L’economia és determinant en quan a necessitat: Ens volen ofegar com a país perquè així saben que ens assimilen. /Els catalans estem tan madurs com qualsevol altre poble. Hi ha països com Estònia, Lituània, Dinamarca... que han estat molt més febles que nosaltres. Tenim un factor econòmic que és un incentiu però també serveix per atemorir la població. Si la gent ens seguirà: som-hi. Però si estem de picabaralla ningú ens seguirà. La política unida és un element fonamental.
SI va explicar els seus passos i va deixar anar frases en la línia de "No és possible un divorci amistós per aquesta tendència de passejar les cabres i els tancs que té Espanya. La pregunta no és si ens deixaran sinó som nosaltres. La independència no passarà perquè si. L’hem de fer. No podem deixar passar aquesta oportunitat. Als polítics ens heu de vigilar." També va explicar metafòricament la suposada por de molts a la independència, com si tinguéssin por de no poder respirar al fer submarinisme.
La CUP va dir coses de l'estil de: La gent que ens roba està a Madrid i per damunt la Diagonal; amb comptes corrents a Linchenstein i Sicavs, no pateixen espoli fiscal, el patim les classes populars. Volem un estat independent de Madrid i de París però també de Pedralbes. Dir que la independència s’assolirà des del Parlament de Catalunya és una il·lusió. Avui en dia no podem creure en els partits polítics. No seran els partits qui ho faran. Hem d'organitzar-nos en assemblees i crear contrapoder popular. Amb les elits catalanes tampoc tindrem un divorci amistós, també els hi va el “xiringuito”. La nostra proposta és que ens rearmem des del poble. No només aquí, allà (a Espanya) també.
RI van fer frases semblants a: La nostra legitimitat ens ve del nostre tarannà pacífic i democràtic. Però també necessitem una majoria parlamentària de partits que prèviament hagin posat la independència al primer punt del seu programa electoral. I els partits no hem de posar cap condició prèvia. Quan siguem independents ja debatrem com volem la societat. El que els hi hem de posar al cap d’una vegada (a Espanya) és que no els hi hem de demanar permís. Fem les coses democràticament, sense violència. Aquells d’aquí que intenten defensar Espanya que sàpiguen que allà ningú defensa els seus interessos. Això us passa perquè sou catalans. El factor econòmic pot servir per veure que Catalunya és maltractada per ser Catalunya i no per ser d’esquerres o de dretes.
Les 13 intervencions del públic van ser molt enriquidores. Alguns exemples:
En al·lusió al representant del CUP diu que hi ha tres maneres de NO assolir la independència: 1) proclamar-la demà; 2) posar discòrdia entre els membres de la taula i 3) blasmar les persones “del damunt de la Diagonal”. Defensa els polítics que no eren independentistes i s’hi han tornat i que cal promoure l’evolució de l’opinió pública envers la independència.
És vergonyós que les notícies d’un club esportiu que té com a aficionats un 10% de la població, apareix constantment a tots els mitjans de comunicació, mentre que de la independència, de la qual és partidària el 50% de la població, ningú no en parla.
A Escòcia, tots els independentistes estan agrupats en un sol partit. En canvi, els partits representats en aquesta taula, tot i que tots ells es declaren partidaris de la independència, demostren constants discrepàncies. Això no és bo per a assolir l’objectiu.
Els moviments socials han posat els partits entre la democràcia i la paret. Ara, els partits han de decidir si serveixen a la Corona o serveixen a la seva Nació. I han de saber que l’única manera de servir la Nació és anar plegats. (Adreçant-se al públic.) Poseu els partits contra la paret perquè si no, la independència l’haurem de fer nosaltres.
El partit al govern no s’ha d’escudar en el fet que la proclamació de la independència no era al programa electoral. Tampoc no hi eren les retallades, i prou que les fan. La independència faria innecessàries les retallades. I no intenteu tornar a salvar Espanya. Si ara s’obtingués un cert pacte fiscal, què passaria? Tornaríem a renunciar a la independència?
a) D’acord que la independència s’ha d’assolir de manera pacífica, però no podem ignorar que el propi procés comporta una gran violència. b) Ens calen padrins a Europa, perquè Espanya té dret a negar-nos-la. Necessitem el mateix que Kosova va obtenir dels EUA.
Tots els partits van estar d'acord en algunes qüestions (l'economia és clau, els partits no son suficients, tot i que en general també es deia que són necessaris) tot marcant els seus estils i explicant els objectius propis. En conjunt van ser unes hores ben informatives, i que també van servir a un public assenyat i respectuós per mostrar les seves exigències i els seus somnis.
LCxI planeja fer més actes de format similar en els mesos a venir. Podreu trobar-ne tota la informació properament al Facebook i Twitter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada