Xocolata desfeta: Recepta per a la Independència




Omaira Beltrán


- Xocolata negra en pols de comerç just, per garantir que no s'hagi explotat a ningú i que provingui d'una plantació petita. I si pot ser, de cultiu ecològic, ja que per a la independència ens calen totes les persones amants de la justícia i del sentit comú. La xocolata desfeta és molt catalana, però es fonamenta en el cacau, que va venir
d'Amèrica, és a dir, de fora, com tanta gent que arriba a Catalunya d'altres indrets del món a la recerca d'un lloc millor. Aquesta 'xocolata' immigrant porta les propietats de totes aquestes cultures, tan curatives, alimentàries i fortificants per a l'envellida però resistent nació catalana.
- Llet catalana, produïda per aquestes vaques brunes precioses que plauen tranquil·les a les muntanyes, però que, en mirar-les, semblen més sàvies que molts humans. La llet sempre ha estat un símbol místic de saviesa. La saviesa catalana prové de la gent de la nostra terra, del nostre camp, de les nostres viles i masies. El poble català és savi, tranquil i productiu, com aquestes vaques tan admirables.
- Sucre, de canya bru. De canya perquè és el que necessitem donar, molta canya per aconseguir un estat propi. I bru perquè és més bo que no pas d'altres que es fan passar per més refinats i perquè és allò dolç que lliga la xocolata immigrant amb la llet catalana i li aporta aquest gust tan inevitablement atractiu.
- Espècies al gust:
Clau: Augmenta la calor interna de l'organisme, en aquest cas la nació. En època de fred, crisi, espoli i retallades, una mica clau ens refà i ens dona energia.
Canyella: Suavitza el sabor amarg. Perquè portem segles caminant i sovint caiem en el desànim. Una mica de canyella ens ajudarà pel viatge.
Picant: A l'estil Asteca. Per a aquells que s'atreveixin amb els sabors nous. En temps de crisis cal innovar, obrir-se a nous mercats, a noves experiències. Europa ens espera i vol tastar el nostre nou sabor.


Preparació:
En un recipient net i esteril·litzat, on no hi hagi restes de cap partit polític, barrejar el cacau immigrant i les espècies energètiques, excepte el clau. En una olla, preferiblement de 'tefló', per a que no quedi ningú enganxat, cal vesar-hi la nutritiva llet catalana i el clau vitalitzant. Quan la llet estigui tèbia dissoldre el cacau i regirar amb una cullera de pal suaument per tal que la barreja sigui harmoniosa. Cal bastir una xocolata espesa entre els
catalans de sempre i els catalans nouvinguts. Només així tindrà la consistència adient.
Mesclar al compàs d'un molinet que no faci discriminacions i tenir en compte que, tots aquells que desitgen la independència, es troben dintre de la mateixa olla. Es important que, en aquest punt, els personalismes egoïstes i els partidismes interessats, que sovint tant de mal han fet a la nostra terra i que han malaguanyat el treball fet
durant tants anys, es fonguin convenientment.
Quan ja bulli, deixar reposar i servir. Perquè després de la rauxa ha de venir el seny i construir un estat nou i potent és una tasca molt responsable que millorarà la nostra vida i la dels nostres fills. I finalment, servir la deliciosa xocolata independentista, que es pot acompanyar de melindros, que sempre són més digestius que no pas els 'xurros'. I llestos. A qui no li agradi, que no en mengi. Que cada vegada són menys.
Els mesos previs a la independència, és aconsellable proveir-se d'aquesta beguda energètica. La xocolata independentista estimula la seratonina, necessària per enfortir el nostre sistema immunològic davant les crisis pandèmiques. Que no ens passi com als reis Catòlics, que quan l'almirall Colom, en el seu quart viatge, els va oferir tastar aquest tresor gastronòmic, no el varen saber apreciar.
A més, recordeu que la xocolata té fibra, un element que necessitem per aguantar aquest govern pedregós que no s'atreveix a declarar la sobirania. També és ric en minerals, proteïnes i vitamines, com les que necessitem per treballar i convèncer a la resta de conciutadans dels avantatges de la llibertat. Una bona tassa de xocolata
independentista tot ho pot aconseguir si fem que la recepta sigui ben atractiva i llaminera. Fonem-nos per fer possible una deliciosa xocolata lliure!