El Tractat dels Pirineus 350 anys després

Per Nicolau Caveribère

Mentre es pot viatjar per l' Europa comunitària sense que la policia et digui res, és encara corrent i normal, vagis en Talgo, en autocar o en cotxe particular, que la policia et demani la identificació. És més, Espanya va construir un ampla de via de trens diferent del d'Europa, la qual cosa suposava i suposa un reforçament d'aquesta frontera que divideix un mateix poble. Caldria pensar a fons sobre l'origen diferent de l'ample de via espanyol. D'altra banda, no hi ha cap servei públic que faciliti un trasllat quotidià ràpid i eficient per fer el trajecte Barcelona-Perpinyà o Girona-Perpinyà. Fer aquest trajecte a vegades esdevé tota una aventura.
Amb aquest paràgraf s’obre el llibret que la Comissió 350 anys havia preparat per a la commemoració del 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. Un efemèride que és especialment significativa perquè ja fa tres segles i mig del Tractat dels Pirineus, però que més enllà de la part històrica no oblida que encara avui en dia els catalans patim, en els àmbits polític, social, cultural, la divisió del nostre país.


Tenim doncs, en primer lloc, un deure de memòria històrica, indispensable per a entendre millor la nostra situació actual.
Tot començà el 7 de novembre del 1659 quan, sense que hi hagués cap consulta a Institucions catalanes Lluís XIV i Felip IV (respectivament reis del Reialme de França i d'Espanya) van firmar el Tractat dels Pirineus. D'aquest Tractat, la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) va caure sota l'ocupació francesa. Una ocupació de França que des de llavors fins avui dia encara ha pres la forma d’opressió contra els drets dels catalans i alhora genocidi físic en certes èpoques, cultural i polític en d’altres i això fins arribar a l’Estat francès actual. Així, van voler esborrar la nostra història, van prohibir-nos parlar la nostra llengua, i van intentar matar la nostra cultura, exercici que segueixen intentant encara avui en dia tant, per exemple ignorant la demanda dels pares perquè els seus fills siguin escolaritzats en català, o deixant aprovar la Directiva 2007/23/CE que regula l'ús del material pirotècnic, comprometent el futur de tradicions catalanes lligades al món del foc.    
Menys d'un any després del tractat, Lluís XIV el ximple, ajudat del seu enginyer i arquitecte militar  Vauban va començar una llista d’accions en contra dels catalans del Nord. El juny 1660, el rei va dissoldre les institucions polítiques catalanes que fins ara havien regit la vida jurídica de Catalunya (Generalitat, cònsols...) mentre que el Tractat preveia conservar-les. Del 1679 al 1682 Vauban va començar a destruir pobles i cases per mor de construir Montlluís mostra de dominació francesa a Cerdanya. Vauban no només va ser l'arquitecte de Montlluís sinó que també va ser el destructor d'una gran part de Cotlliure i del castell de Rià, castell de Guifré el Pilós. El 2 d'abril 1700, tot i que la data d'aplicació és l'1 de maig del mateix any, un edicte reial va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i la que s'utilitza principalment  en l'ensenyament públic, tret de les poques fileres bilingües. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français ("la llengua de la república és el francès"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració.
Després de la Revolució francesa, al 1789, l'Assemblea nacional constituent va organitzar l'Estat francès segons 83 departaments, fent de la Catalunya Nord amb una part molt petita d'Occitània el departament dels Pirineus Orientals. Aquesta divisió que va lligada a una centralització fortíssima de les preses de decisions, és avui una de les dificultats majors per a lluitar per als drets de les minories fagocitades al sí de la República francesa.
Un segle després, el 28 de març del 1882, el jacobinisme amb Jules Ferry al capdavant, va anar fins a fer una llei que amb l’excusa de crear una escola laica, obligatòria i en francès va oprimir les mal anomenades llengües regionals. Els mestres venien de fora de la zona catalanoparlant i els nens que parlaven català eren castigats. El canvi lingüístic, però, es va fer sobre tot després de la Segona Guerra mundial, i al si mateix de les famílies. Perquè els seus fills poguessin suposadament tenir una millor vida, les mares els hi van parlar en francès mentre que en altres àmbits poc prestigiosos, com per la feina als camps, sovint es va continuar fent servir el català.
Els catalans sempre han lluitat contra aquesta repressió. La resistència de les classes populars que s'oposaven a les imposicions franceses va ser important, i es van organitzar revoltes com la dels Angelets de la Terra (1667 al 1675), pagesos nord-catalans revoltats contra la gabella de la sal.
Tots aquests detalls històrics són fàcilment relacionats amb la situació econòmica social, política i cultural a Catalunya Nord. Les dades estadístiques ens mostren la vigència de les reivindicacions que es faran el proper 5 de novembre. No sols el dret a parlar, aprendre i desenvolupar-se en llengua i cultura catalanes i el deure de reivindicar-ho. Sinó també, i sobretot la voluntat de deixar de ser un territori que suporta una situació, una situació amb nombrosos greuges comparatius, per passar a ser actors. Actors del nostre present, per construir un futur allunyat del centralisme parisenc…

El proper 5 de novembre a Perpinyà commemorarem més des tres segles d'ocupació francesa de Catalunya Nord, tres segles de lluites, però sobretot reivindicarem seguir avançant en la construcció d'uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.

Enllaços:

Commemoració del Tractat dels Pirineus i acte final del CORRELLENGUA:
- Manifest 2011

Web de Catalunya Nord per la Independència
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)