Butlletí electrònic de l'ANC: Butlletí 2

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Butlletí 2. Mostrar tots els missatges

Butlletí 2 - Assemblea Nacional Catalana - Moviment per la Independència

L'Assemblea de Catalunya, molt més que un record

Per Blanca Serra. (http://blocs.mesvilaweb.cat/leuka43)

Aquest 7 de novembre farà 40 anys que un grup nombrós de catalans i catalanes, vinguts d’arreu del país van reunir-se de forma totalment clandestina a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, amb l’objectiu de tirar endavant una iniciativa política de gran abast en el context de la lluita democràtica contra la dictadura franquista: la iniciativa va ser la constitució de l’Assemblea de Catalunya i l’aprovació d’uns objectius marc que havien de guiar la seva acció política: llibertats democràtiques, amnistia per als presos i exiliats polítics, Estatut d’Autonomia com a pas previ a l’exercici del dret d’autodeterminació, garanties per a l’accés del poble al poder econòmic i polític, coordinació democràtica amb la resta de l’estat.

Del 1971 al 1977 l’Assemblea de Catalunya va integrar amb aquests objectius un gruix molt ampli i significatiu d’organitzacions socials: sindicats, partits polítics des del catalanisme conservador al republicanisme, comunisme i independentisme, col·legis professionals, entitats i grups culturals i religiosos, nuclis d’independents; tots ells reunits en assemblees territorials de comarques, pobles i barris que agrupaven amplis sectors obrers i populars.

Tot i que els problemes de seguretat, actuant en la clandestinitat, no van ser pocs, amb dues detencions col·lectives el 1973 i el 1974 de gran transcendència, l’Assemblea de Catalunya va reeixir a ser el principal marc de coordinació de la resistència contra la dictadura als anys 70 i va organitzar les principals mobilitzacions populars d’aquells anys a tot el país fins a arribar al primer onze de setembre no clandestí a Sant Boi i al milionari de 1977.

Tampoc no van faltar les divisions i els conflictes polítics entre els partidaris d’una ruptura democràtica i d’avançar en les llibertats nacionals de Catalunya i els partidaris d’una transició pactada amb les forces properes al règim dictatorial.

Per això 40 anys després podem constatar que els objectius de l’Assemblea de Catalunya s’han aconseguit només en part i que en el camí de les llibertats polítiques, socials i nacionals hi ha encara molts objectius per assolir: l’esgotament de l’autonomisme i el precari funcionament democràtic, que ha quedat clar amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, la imposició d’un Estat espanyol cada cop més depredador i centralista que ens impedeix aplicar millores socials, els atacs a la llengua catalana, l’ impediment d’estratègies conjuntes amb la resta de Països Catalans, l’ofegament de tota possibilitat de reconeixement internacional de la nostra personalitat política i cultural així ho certifiquen.
Per aquests motius, igual que fa 40 anys, també ara un nombrós grup de catalans i catalanes ens constituirem en l’Assemblea Nacional Catalana, conscients que ens cal articular i organitzar l’ampli moviment de rebuig que s’està manifestant a l’actual procés de destrucció econòmica i de desestructuració social que estem patint; aquest moviment de rebuig ens situa en un nou escenari polític no autonomista, clarament dirigit a la consecució de la independència política i a la construcció d’un estat propi.

Ja no estem en clandestinitat, ja disposem de l’enorme potencial de les xarxes socials, ja sabem que, cada cop més, vells i nous catalans, amb manifestacions massives, votacions populars en les consultes sobre la independència a centenars de municipis, acords d’ajuntaments de rebuig a les imposicions del constitucionalisme espanyol estan prenent consciència que el camí que ens convé és el de la independència; ja tenim uns parlaments autonòmics amb diputats i diputades partidaris d’avançar en el nou escenari cap a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana serà un agent polític i social de gran força, que donarà un impuls decisiu a la consecució d’una àmplia majoria social en favor de la independència, que articularà el procés d’autodeterminació i li donarà credibilitat i viabilitat, que visualitzarà el compromís sòlid del poble català amb la llibertat, la democràcia i la justícia social.

Com ens organitzem?

PLA D’ACCIÓ I ORIENTACIONS PER A LES ASSEMBLEES TERRITORIALS

Octubre de 2011

D’acord amb els objectius establerts per la Conferència i amb els establerts pel Pla d’Acció del Secretariat, aprovat en el plenari del dia 15 d’octubre de 2011, en aquesta etapa, les assemblees ja constituïdes han de basar el seu treball en els objectius prioritaris per aquesta fase, i que són:

Créixer.
Fer conèixer el nostre projecte a tots els independentistes del seu àmbit territorial.
Debatre les ponències generals de l’etapa constituent.
Organitzar actes de presentació de l’ANC per fer expansió i creixement.

Així mateix, es poden ja iniciar també les accions següents:

Demanar una entrevista amb tots els grups municipals presents a l’ajuntament i a tots els que van concórrer a les passades eleccions, encara que no traguessin representació, per tal de presentar-los i fer-los conèixer el nostre projecte i aprofitar per demanar-los que presentin una moció conjunta per adherir-se a l’associació de Municipis per la independència.
Entrar en contacte amb els membres de les Juntes de les entitats locals per informar i presentar l'ANC, demanar l’adhesió (1) de l'entitat a l’ANC, acordar sistemes de difusió d’informació i/o fer una acte de presentació adreçat als socis de l'entitat, i aprofitar per convidar-los a participar en la organització de la Marxa per la Independència, incorporant-se a la comissió organitzadora creada en el sí de cada Assemblea local de l’ANC.
Fer arribar, a tots els grups municipals, el text de la moció (2) que han fet servir la majoria de municipis que ja han aprovat integrar-se a la nova associació perquè ho presentin conjuntament al primer ple municipal que celebrin, tot demanant que, a més dels grups municipals que s'hi adhereixin, també es faci constar en la presentació de la moció que també hi donen suport l'assemblea local de l'ANC, els grups polítics no presents en el ple municipal i les entitats i associacions que s’hi vulguin adherir.

Per aconseguir-los caldrà que s’organitzin i es dotin de l’estructura organitzativa que considerin més adequada. Per a facilitar els objectius i tasques de les assemblees, la comissió de dinamització elaborarà, a partir del Pla d’Acció del Secretariat, unes orientacions que estableixin les línies generals d’actuació de les assemblees territorials i que cada AT podrà adaptar i desenvolupar d’acord amb la seva dinàmica i característiques

Enllaços:

Ens hauria anat millor sense els espanyols

Dr. Òscar Mascarilla i Miró Investigador CAEPS /XREPP.

Universitat de Barcelona

Gregorio Peces Barba, un dels pares de la Constitució espanyola, va comentar fa unes setmanes: "Sempre dic de broma què hauria passat si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i haguéssim deixat els catalans. Potser ens hauria anat millor".

Ha nosaltres si que ens hagués anat molt i molt millor !!! Les asfixies de tot tipus espanyoles han malmès i han desincentivat el caràcter emprenedor que sempre ha caracteritzat la població catalana des de fa anys, afectant la creació de la riquesa necessària per mantenir l’estat del benestar català. Tres dècades de dèficit fiscal de Catalunya ha significat perdre cada any entre el 8% i el 10% del PIB (en % és el màxim de qualsevol autonomia o federació mundial, la mitjana a tot el món és d'un 2-3% del PIB), una situació d’espolí fiscal insòlita al món, que en comparativa amb altres territoris com el Basc, aquí malmet el teixit productiu i ens arrossega a una profunda crisi econòmica i nacional. Recentment el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha revelat que aquest dèficit entre el 2005 i el 2009 s'ha mantingut malgrat el nou model de finançament pactat pel tripartit, que entrava en vigor precisament l'any 2009. En concret, el saldo fiscal de l'any 2005 va ser del -8,3%, mentre que el del 2009 va pujar lleugerament fins al -8,4%. Es a dir, tot i la crisi i els nous pactes “Seguim on érem, és a dir, amb un dèficit fiscal estructural entre el 8% i el 8,5% del PIB català, una situació gens raonable”.

El fet que paguem impostos a l’estat espanyol com un país social demòcrata i rebem d’aquest despesa pública com si fos un país liberal implica que el nivell de renda familiar disponible per càpita de les famílies catalanes acaba essent més baixa que en altres territoris que han rebut la solidaritat catalana. El dèficit de la balança fiscal implica que una família típica catalana de quatre membres (pare, mare i dos nens) paga cada any uns 10.000 euros que mai no tornen. Es poden fer moltes coses cada any, per una pretesa "solidaritat interregional" que sovint engreixa plantilles de funcionaris o malbarata els diners en altres parts del territori.

La visió centralista, el retard i la improvisació en el disseny i la construcció de les principals infraestructures de transport per part de decisions del govern espanyol representa un llast creixent per la competitivitat de l’empresa catalana. L’insuficient suport legislatiu i fiscal a l’economia productiva catalana i la insuficiència dels nivells de l’estoc de capital (físic, tecnològic i humà), són alguns dels factors evidencien els greuges que significa no disposar d’un estat propi. Els greuges en són molts: estudiants catalans que reben el 5% de totes les beques de l’estat, mentre que els de Madrid en reben el 58%. El Ministeri de Cultura fa una despesa per cada espanyol de 47 euros l’any, però per cada català només gasta 5 euros. El 40% dels trens construïts per l’estat durant la dècada dels 70 i que estan considerats obsolets circulen per Catalunya, mentre que per Madrid només ho fan el 4%. Cada tres anys n’hi ha un que el Ministeri de Foment no inverteix res a Catalunya.

Moltes empreses que es plantegen com a opció Catalunya com a localització marxen cap a Madrid per l’efecte capitalitat i per l’efecte Barajas.

Disposar d’un Estat propi es en l’actual crisi una necessitat vital. Podríem potenciar molt millor la internacionalització de la nostra PIME i potenciar millor el comerç internacional, un bon substitut de la unió política com a eina d'engrandiment dels mercats. Disposar de diplomàcia comercial pròpia que vetlles pels interessos de les nostres empreses. Pertànyer a un país petit és favorable en flexibilitat i això incentiva el govern i els agents econòmics a competir i millorar. Tanmateix si hom es sent identificat en un estat que se’l fa seu lluita pel progrés econòmic d’aquest, s'aconsegueix autoestima que es la base per tenir una població creativa i amb ganes de treballar, tot deixant de perdre el temps en esforços i discussions estèrils. Permetria millorar el benestar de la gent, sobretot de les classes més desafavorides, que hi hagin menys desocupats i faria més viable el sistema de pensions. Podríem desenvolupar una política industrial pròpia dotant a les empreses del beneficis que tenen les empreses en altres territoris com al País Basc on comptat i debatut la fiscalitat neta que acaben pagant, tenint present el que paguen i el que reben del seu govern, és molt més baix que a Catalunya. Moltes empreses vindrien a Catalunya per l’efecte capitalitat i l’ aeroports del prat milloraria en vols intercontinentals.

La història recent ens mostra que la independència de Catalunya és cada com més viable. Si Suïssa és viable (i no només ho és si no que és el segon país més ric del món), per què no ho ha de ser Catalunya si, a sobre, el nostre país té sortida al mar ( fet clau en un món global) i està molt mes ben comunicat i capacitat pel comerç internacional. En aquest sentit es perden potencialitats logístiques dels ports i aeroports catalans , com a lloc d’entrada de productes asiàtics, minvant la capacitat de crear milers de llocs de treballs tot aprofitant les possibilitats que ofereix el comerç internacional.

L'empresa catalana ha de donar el salt a una indústria de qualitat i no cercar la competitivitat per costos i per a això necessita d'una major grandària empresarial que millori el nivell d'eficiència, aprofiti economies d'escala i innovi. No perdre el tren de les tecnologies no significa inventar-les, sinó assegurar-se que es té la capacitat d'usar-les i beneficiar-se d'elles. I per a això es necessiten 4 coses: infraestructures modernes, un entorn empresarial i fiscal que incentivi a les empreses a invertir, treballadors formats - factor molt important perquè la tecnologia i el capital humà tendeixen a ser complementaris- i el més important la empresarialitat com element aglutinador. O sigui, la capacitat emprenedora o, curt i ras, l’empresari.

Des d’aquesta perspectiva la conclusió és òbvia: l'impacte de la crisi i de la globalització en la nostra economia dependrà de la predisposició de la nostra societat a optar per l’estat Catala.

Baix Empordà per la Independència

Divendres 21 d’octubre vam omplir l’Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Des de bona estona abans d’obrir ja hi havia cua per entrar i a les 9 en punt del vespre el teatre era ple de gom a gom. La feina de formigueta que s’havia fet amb tots els voluntaris i voluntàries havia donat el seu fruit i tothom va sortir content, amb força i amb moltes ganes de tirar endavant i anar estenent les assemblees territorials per tot el Baix Empordà. Cal remarcar la presència d’alcaldes, regidors i representants de diversos partits polítics que ens van donar l’enhorabona i ens van animar a continuar el nostre camí

Tant les intervencions dels ponents, Josep Albertí, Assumpció Cantalozella, Pere Pugés i Lluís Llach com la de la conductora de l’acte Olga Cendrós van ser excel·lents i la col·laboració de les diferents corals de la comarca, l’Orquestra de Cambra de Sant Feliu i la direcció de Rafael Subirachs van donar la solemnitat que la presentació de l’Assemblea Territorial de Baix Empordà per la Independència requeria.

El resultat de l’acte i la gran participació que hi va haver ens reafirmen, una vegada més, que el camí que s’ha emprès, des de la societat civil, per a constituir l’Assemblea Nacional Catalana i crear les condicions objectives per poder proclamar la independència és l’encertat. Cada dia tenim més a prop la nostra llibertat!

Enllaços:

La Segarra per la Independència

La Segarra per la independència

Cervera dóna el tret de sortida a l’assemblea la Segarra per la Independència

El 28 d’octubre un centenar de persones es reuniren a la sala F.Buireu de Cervera en la presentació de l’assemblea la Segarra per la Independència. El Paer en Cap de Cervera, en Ramon Royes, donà la benvinguda a l’acte, seguida pels parlaments d’en Jaume Terribas i en Jordi Murgó, membres del consell de l’ANC en constitució, i de la conferència d’en Ricard Garreta, de la Fundació Catalunya Estat, que va exposar les xifres de l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de l’estat Espanyol.

Al mateix acte es varen signar els estatuts i foren designats els càrrecs dirigents de l’entitat la Segarra per la Independència, essent elegits en Jaume Moya, coordinador, n’Albert Turull, secretari, i en Gabriel Farrando, tresorer. Les vocalies foren per na Rosa Mas, en Ton Mora, n’Eva Bonet i en Jaume Vilà.

L’assemblea segarrenca té com a full de ruta fins al març de 2012 desenvolupar una programació de xerrades, conferències i col·loquis i es difondran documentals i estudis d’experts que posin de manifest la necessitat urgent de Catalunya d’assolir la condició d’Estat sobirà. La mobilització i conscienciació orientades a assolir una majoria social sòlida partidària de l’autodeterminació de Catalunya i fomentar la participació en l’ANC.

Sant Antoni per la Independència

El passat 2 de novembre a les 7 de la tarda al voltant d'unes 70 persones es van reunir a la Biblioteca Joan Oliver per presentar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Sant Antoni (Barcelona).

A la presentació vam poder comptar amb les meravelloses paraules de Ferran Requejo i Pere Pugès que ens van explicar el perquè de l'ACN. Segons Pere Pugès, membre del secretariat, va dir: "El que volem fer a l'Assemblea és ensenyar que la independència és possible si ens organitzem".

Per altra banda Ferran Requejo, catedràtic de ciències polítiques de la UPF, va fer un brillant anàlisi de la història recent de l’Estat espanyol. Després d’explicar que la única solució per acabar amb els conflictes amb Espanya és la independència. Segons Requejo la importància del moviment de l’ANC són tres factors: és transversal, és personal, no partidista i és un moviment que reforça la creació d’una majoria social. El que és més important, segons Requejo, és construir un full de ruta per la independència.

El dia 9 de novembre es Constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Antoni que esperem poder fer molta i bona feina.

Enllaços:

http://www.llibertat.cat/content/view/14294/1/

Ni autonomisme, ni federalisme, només ens serveix la independència
Per Joan Tarrida

Durant l’acte de presentació de l’ANC al barri de Sant Antoni, el catedràtic de ciència política de la UPF i membre del Consell Permanent de l’ANC va fer una esquematització del procés democràtic espanyol. Procés que ha fet que un federalista convençut com ell, vegi com a única via de supervivència de Catalunya la independència. El resum apressat podria ser “Quan la via autonomista i el federalisme han fracassat, només queda la via independentista per crear un estat propi.” Seguidament trobareu un breu escrit a mode de collage d’alguna de les idees que va presentar-nos. Els mèrits són seus; i els errors són de qui ho ha volgut sintetitzar. Com tothom sap després de la mort del dictador, no es va produir una ruptura sinó una transició, la qual es va plasmar en un pacte que va donar pas a una constitució que va instaurar un "engany" democràtic. El pacte de la transició va condemnar les minories nacionals a ser-ho per sempre; negant-los-hi per sempre més la possibilitat d’un canvi constitucional. Si be és possible que hi hagi alternança política en el Govern, mai podrà haver-hi una majoria de les minories nacionals per canviar la constitució. Així, el nacionalisme espanyol, que representen els dos grans partits espanyols, es perpetua en l'ostentació de la majoria. Per tant, la via autonomista, que va néixer per perpetuar el poder de la majoria nacionalista espanyola, està esgotada després del fracàs col·lectiu del nou Estatut. Allò fonamental que es pretenia: reconeixement legal de la nació catalana; el blindatge de les competències; la bilateralitat amb l'estat; i un nou finançament fora de la LOFCA, ha estat reduït a res després del pas de l'Estatut pel Congrés, Senat i el ribot final del TC. A la fi de tot plegat, a l'Estatut només hi ha una competència exclusiva: la capacitat de crear les institucions d'autogovern. Totes les altres, han anat en retrocés per l'estratègia centralista de l'estat espanyol. I el futur pinta una major involució autonòmica. La via federalista, que mai ha estat del tot explicada pels seu defensors, s'ha mostrat inviable en un Estat dominat pel nacionalisme espanyol. Ni la via del federalisme uniforme, ni molt menys el federalisme asimètric que reconeix les realitats nacionals minoritàries de l'Estat, tenen cap futur. Simplement perquè la idea d’estat que tenen la immensa majoria dels espanyols no és federal, sinó centralista i amb vocació d’unitat nacional a l’espanyola. Així doncs, la supervivència de Catalunya com a nació passa obligatòriament per l'exercici del dret a l'autodeterminació per aconseguir un estat propi. Però si volem ser més pragmàtics, podem assegurar que si volem viure millor, amb més capacitat pressupostària que implica un millor nivell de benestar per a TOTS els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen; si volem unes millors i més ben planificades infraestructures; si volem aconseguir un marc laboral més proper a la nostra realitat econòmica... L'única sortida és la independència. Però per aconseguir-la no n'hi ha prou en proclamar-la d'un dia per l'altre. Abans, cal un treball fosc però imparable d'enfortiment de la massa social que la recolza; establir els contactes internacionals que facin que sigui acceptada pels organismes internacionals; l'assumpció per part de la majoria de partits catalans d'aquest desig de la majoria del poble... I, tot plegat amb un desitjable lideratge ferm i sense marxa enrere.

Les assemblees territorials i sectorials

Estem fent una xarxa de persones organitzades en assemblees territorials i sectorials, que treballaran interconnectades, amb noves maneres d’entendre, participar i transformar la seva comunitat. Una xarxa de voluntats fermes i ments creatives que faran front i s’adaptaran a qualsevol adversitat que es presenti, fent de Catalunya una nació lliure, justa i avançada.

En el proper número del Notícies trobareu un primer balanç de les Assemblees territorials

Assemblees Sectorials:

Catalunya Exterior per la Independència
Autònoms per la Independència
Enginyers per la Independència
Pagesos per la Independència
Juristes per la Independència
Moviment Obrer per la Independència
Sanitat per la Independència
Immigrants per la Independència
Docents per la Independència
Dones per la Independència

en projecte:

Cristians per la independència
Periodistes per la independència
Arquitectes per la independència
Estudiants per la independència
Joves per la independència
Artistes per la independència

7 de novembre: passat i futur

Més de 1.000 persones omplen l’Església de St. Agustí 40 anys després reclamant el dret a l’autodeterminació

L’acte ha esdevingut un homenatge als integrants de l’Assemblea de Catalunya i un clam per culminar en el punt programàtic de l’organització que queda pendent: l’exercici del dret a decidir

110 dels integrants de l’Assemblea de Catalunya signen un manifest en què es passa el relleu a l’Assemblea Nacional Catalana perquè treballi per la independència de la nació catalana.

Batista

El Mossèn Francesc Casañas ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l’acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà.

El professor Antoni Batista ha destacat el paper que l’Assemblea de Catalunya va tenir en la transició, ha ressaltat la necessitat de “recordar la història” i ha explicat les accions més importants dutes a terme per l’assemblea i les seves interioritats, com el fet que la Teresa Bofill servís de ‘semàfor’ per indicar que es podia entrar a l’Església de Sant Agustí sense perill.

Batista també ha recordat a homes clau d’aquell període, com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs, o Jordi Carbonell, que han estat ovacionats per les més de mil persones presents a l’acte. Batista, que ha afirmat que l’Assemblea va ser “un Parlament abans que tinguéssim un Parlament”, ha conclòs la seva intervenció parafrasejant a Jordi Carbonell: “Jordi, que la prudència no ens faci traïdors”.

Passat i futur

Ha sigut el motiu de la taula rodona moderada per la membre del Secretariat de l’ANC, Carme Forcadell.

Carbonell ha reivindicat la tasca de l’Assemblea –“Quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes”- i ha deixat clar que “fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència”.

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que “la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació.

Miquel Sellarès ha explicat que “després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni es plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats”. És per això que ha apostat per aconseguir la independència, un procés que, al seu parer, no s’ha de fer en contra de les institucions catalanes. “Tenim tres braços per avançar: institucions, societat civil, amb Òmnium Cultural i altres entitats, i l’Assemblea Nacional Catalana. Junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res”.

Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya i ha criticat l’actual democràcia espanyola, “amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia de pa sucat amb oli”. És per això que s’ha preguntat “a què esperem?” per fer el pas cap a l’emancipació nacional.

El dret a l’autodeterminació

Tots els ponents de l’acte –Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra- han remarcat que el fil que uneix l’Assemblea de Catalunya del 1971 i l’actual Assemblea Nacional Catalana (ANC) és la lluita per assolir i exercir aquest dret.

Aquest fil conductor s’ha fet encara més evident quan, s’ha desplegat la senyera que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. I tot seguit, Pere Ignasi Fages, membre de l’Assemblea de Catalunya, ha llegit un manifest signat per 110 dels integrants d’aquella organització en què es dóna per finalitzada l’etapa autonòmica i es passa el relleu a l’ANC per “aconseguir la llibertat de la nació catalana”. “Mai no hem renunciat a la consecució completa dels nostres objectius”, ha afirmat Fages, que ha afegit que “igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat. Per això, donem suport a l’Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana”.

L’acte ha conclòs amb l’himne nacional de Catalunya.

Enllaços:

Pàgines